27.12.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Ja no som unes il·legals!






























Ja no som unes il·legals!

Aquesta setmana hem anat a Gambia. Com la nostra estància a Senegal es bastant llarga i estem aquí més dels 90 dies permesos pel visat, hem hagut de creuar la frontera gambiana per tornar a posar el nostre “comptador” a zero. 

No volíem abandonar la obra massa dies i vam decidir fer dues nits a Gambia i tornar. Com el viatge no podia ser molt llarg vam decidir que el faríem de “relax total”, és a dir que vam buscar un pla a Gambia que ens permetés bàsicament no fer gran cosa. I així és com vam acabar a Jinack Island –l’illa dels cocoters– un petit paradís no gaire lluny de la frontera de Karan
g, desert i tranquil. Vam tenir temps de quedar-nos tirats a la platja, gaudir de l’oceà, visitar els pobles propers i conèixer una mica més d’aquest país que queda embegut dins de Senegal i de la seva gent. Ens ha resultat molt curiós sentir africans parlant l’anglès, i ens ha costat una mica canviar del xip francès-serer que tenim ara mateix. Però els gambians han resultat ser tan acollidors com ho són els senegalesos, malgrat que a la frontera d’entrada les negociacions durin mes de tres quarts d’hora!
Posta de sol des de la nostra platja quilomètrica i deserta





























En tot cas, ha estat un plaer conèixer noves facetes d’aquest país veí. 

Mentrestant, vam deixar instruccions a la obra per que anessin seguint: els murs ja han arribat a l’alçada de les finestres i l’equip d’en Bour ha començat a tallar i treballar els rodons per poder formigonar els dintells. 
Les armadures dels dintells de les finestres ja estaven llestes quan vam tornar






































D’altra banda, també han aprofitat per col·locar la separació a la part alta dels murs del mòdul per evitar que la gent hi entri: comença la temporada de lluita, i el mur que ens separa de l’arena es converteix en una graderia improvisada per als que no paguen entrada. 
En Bour doblega armadures com si fossin plastilina






































Per estalviar-nos problemes, al poble ja fa temps que ens aconsellen fortament que prenem mesures abans de que la lluita comenci. Ningú de l’equip era partidari d’aplicar una solució “hostil”, però al final hem estat tots d’acord en que seria la mes eficaç de cara a estalviar-nos problemes futurs. En tot cas, quan les buganvilles creixin, cobriran aquesta solució i l’estètica serà molt més agradable. 
Les murs del mòdul amb la nova solució de protección anti-instrusions






































I així és com hem tornat mans a la obra! Avui ja hem aconseguit l’aigua filtrada que ens proporciona en Sana per assegurar-nos de no tenir problemes de sals en totes les parts que construïm amb formigó –dintells i cèrcols- i hem començat a fer encofrats i a formigonar. 
Els dintells llestos pel formigonat






































A la biblioteca hem començat a col·locar ja les llums: els fluorescents queden suspesos per cadenes des de les corretges de fusta, i a les finestres que donen a l’impluvium ja pengen les làmpades de vímet.

Seguim!!

Violeta i Mireia

26.12.17

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU!


Gràcies a totes aquelles persones i entitats que fan possible que Base-A sigui creixent cada any; tots aquells que han participat en els nostres projectes i que han assistit als tallers, gràcies per donar-nos l'oportunitat de seguir creient en una arquitectura responsable i necessària.

21.12.17

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Dashain!






























Namasté! 

Aquest cop relatem una setmana més llarga de l’habitual ja que es prolonga fins l’arribada del Dashain –la principal festivitat nepalesa- el dimarts 26. Ha estat una setmana prou intensa i que ens permet encarar els deu dies que quedaran entre el festival mencionat i el següent, el Tihar, amb el convenciment que podrem concloure els acabats del Dhunga-Mato que resten pendents després d’aquesta setmana. 

Així, el diumenge va començar amb l’única cosa que havia quedat inacabada respecte les instal·lacions d’aigua; la font. Bàsicament la tasca consistia en acabar el gruixut revocat que cobria els tubs i donava la forma final a les fonts, disposar la capa de pendents cap a l’embornal i, finalment, cobrir-ho tot amb la barreja líquida d’aigua i ciment que donava l’acabat definitiu; de la mateixa manera com es va fer a les dutxes. 

Posteriorment vàrem procedir al cobriment dels conductes que connecten el tanc exterior amb els diferents punts de sortida d’aigua, per sota del nivell del terra. Per fer-ho, d’entrada vam optar per abocar una capa de formigó en forma de canal que protegia els tubs de les irregularitats i les pedres del terreny. L’endemà, amb el formigó ja sec, vàrem disposar-hi una bona capa de grava la qual, a l’hora que protegeix el tub, també assegura que el seu recorregut sigui perfectament visible. D’aquesta manera qualsevol nova excavació que calgui fer-se podrà identificar perfectament la presència dels tubs, evitant així malmetre’ls. 

Amb aquesta tasca donàvem per acabades les instal·lacions d’aigua i podíem passar a la següent, que consistia en el revocat exterior del Dhunga-Mato amb la barreja a parts iguals de paani –aigua-, ghobar –fems de vaca-, sukha ghaas –palla- i mato –fang-. Per a això, des del primer dia de la setmana, abans d’anar cap a l’obra, passàvem a buscar els fems a uns veïns de Balmandir que tenen set vaques. Aquest és un fet important ja que és convenient per a la barreja que la ghobar sigui el més fresca possible. 

La idea era anar acumulant els fems per després poder revocar el DM el més seguit possible, de manera que vam intentar realitzar tasques “menors” per fer-ho possible. Cosa que, bàsicament, va consistir en el formigonat de la llosa que queda davant les escales cap al segon pis i l’anivellament del terreny de la zona de les latrines, que havia quedat molt irregular amb l’avanç de les obres. A més, la setmana va perdre un dia feiner ja que malauradament va haver-hi un decés en una família de Supping i cap dels treballadors va venir a treballar. 

Amb tot això arribàvem a mitjans de setmana havent ja acumulat uns quants sacs de ghobar i per tant ja no faltaven ingredients per a la barreja del revocat. De manera que els dies restants van estar fonamentalment dedicats a aquesta tasca. El modus operandi era el següent: allà on teníem el fang que va sobrar de la construcció dels murs del DM s’hi excavava un ‘cràter’ deixant l’argila bastant solta, paral·lelament, un dels ‘workers’ s’encarregava de tallar la palla a trossets –aproximadament d’un centímetre- i un cop tota la palla estava esmicolada s’afegia al fang junt amb els fems de vaca. Tenint els tres elements al cràter era el moment d’afegir-hi aigua i era aleshores quan un altre treballador es posava descalç i amb els pantalons arremangats a ‘amassar’ la barreja amb els peus, quasi com si estigués preparant el most del vi. 

Una vegada la barreja era prou uniforme s’anava transportant amb carretó cap a la façana que s’estigués arrebossant. Allà els treballadors es trobaven sobre un andami-escala on podien abastar la totalitat del parament i aquell qui manejava el carretó feia boles amb la ‘massa’ de la mida d’una pilota de futbol i els hi anava passant per tal d’omplir els seus cubells. La tasca era pudenta i costosa, però almenys, a diferència del clàssic revocat de ciment, aquest es feia directament amb la ma i això ajudava a agilitzar el procés. 

Tot plegat es va prolongar fins a la setmana següent, de la qual només disposàvem de dos dies. Afortunadament vam poder acabar a temps i sense estrès, de manera que havent tancat la jornada del dilluns encara vam permetre’ns anar a berenar uns bons momos amb els treballadors i començar a celebrar el festival que tindrà l’obra aturada ben bé dues setmanes, el Dashain. Es tracta d’una festivitat que dura mig cicle lunar –de lluna nova a lluna plena- i que, a grans trets, celebra la victòria del bé sobre el mal segons una història mitològica hindú on la principal deessa d’aquesta religió, Durga, derrota el dimoni Mahishasura. Així, arreu del país es fan ofrenes de sang per l’anomenada deessa i les famílies es reuneixen per a celebrar unides aquestes dates. Salvant les distàncies, és com si es tractés del nostre Nadal. 

Us desitgem a tots un feliç Dashain! 

Irene, Marta i Martí









15.12.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La Marga i la Gabi ja tornen cap a BCN!



























Hola hola des de Koilakuntla!

Entre preparar motxilles, documents i últims detalls us escrivim per comunicar-vos que en 24h deixem KKL. S’ajunten sentiments amargs amb molta alegria. Per una part estem tristes perquè ja s’acaba aquesta experiència única i irrepetible i estem segures que trobarem a faltar els dies a l’obra i els seus petits problemes però estem molt contentes per marxar d’aquí amb el primer edifici llest!

Quan vàrem arribar teníem el propòsit de marxar amb la fosa sèptica i coberta acabades però per diferents circumstàncies, vam deixar la coberta pendent i vam centrar totes les energies que ens quedaven en començar a netejar la fonamentació del segon edifici per, posteriorment, pujar els pilars i deixar un espai segur i lliure de perill per poder corretejar i jugar.

Aquests darrers dies han estat intensos, hem treballat de valent per deixar-ho tot llest i no marxar amb la sensació de que haguéssim pogut fer més. Hem pintat totes les fusteries, hem netejat l’edifici amb l’ajuda dels nens d’Haribala, hem ordenat tot el material que ens ha sobrat i hem preparat la documentació de l’obra. També hem tancat la fosa sèptica, això vol dir que les instal·lacions sanitàries estan llestes per funcionar.

Ja que de moment som el darrer torn a l’obra vam voler fer un detall als nens, perquè recordin el pas de Base-A per Haribala, així que els hi vam preparar un mural amb fotografies dels voluntaris que han passat per KKL amb ells, i el vam penjar a l’obra. El darrer diumenge els vam convidar a veure la sorpresa i vam aprofitar per celebrar els aniversaris del mes de Novembre amb un pastís! Va ser molt emocionant tant per ells com per nosaltres, pel simple fet de veure’ls tant contents. 

Una forta abraçada, 

Gabi i Marga!
Neteja de l'obra mab els nens

Els més petits també ens ajuden

La planta baixa acabada

Descobrint el mural

La Marga ensenyant les fotos

Celebrant els aniversaris del mes de Novembre

Gaudint del pastís

Instal·lacions sanitàries llestes

Pintura i fusteries acabades

Sala de Planta primera

Neteja de l'edifici

Cemencem a deixar llesta la fonamentació del segón edifici

Sabates llestes

Façana posterior

Fosa sèptica acabada

11.12.17

PROGRAMA AWASUKA: El acabats del Dhunga Mato



























Namasté!

Cada vegada ens apropem més a la finalització del Dhunga-Mato i aquesta setmana ha estat el torn dels acabats del terra i de les instal·lacions d’aigua. Es tracta dels penúltims detalls que acabaran composant l’edifici, però el cert és que són d’aquells que realment l’acosten a la seva funció definitiva; veure els treballadors portant-se el sabó a l’obra o nosaltres mateixos posant el cap sota la dutxa en un dia de calor ens fa imaginar-nos el DM a ple rendiment al costat de la pista d’esports.

Reprenent el punt on ho vam deixar la setmana passada, el diumenge vam començar per a l’elaboració de les pendents de les dutxes amb una combinació força eixuta de sorra, ciment i aigua. Posteriorment calia abocar-hi, tot ‘pentinant-ho’ amb una paleta metàl·lica, una barreja aquest cop molt líquida d’aigua i ciment que és la que acaba donant l’acabat llis i uniforme que acabarà tenint el terra.

En aquesta tasca hi intervenien tots els nostres ‘workers’ i, un cop acabada, vam poder prosseguir amb un dels vestuaris. Per l’altre, no només no vam tenir temps suficient sinó que, a més, vam quedar curts de sorra. El dia següent, per sort, ja va poder arribar i vam poder concloure amb aquesta tasca. Paral·lelament un de nosaltres va anar a Hetauda a proveir-nos de ciment que ja se’ns acabava i sobretot dels diferents elements que composen la instal·lació d’aigua, com aixetes, colzes o tubs entre d’altres. El dia, a més, va donar prou de si com per poder tapar els caps dels ‘rafters’ de la coberta de manera que, visualment, s’apercebessin com una biga continua. 

A partir d’aquí la setmana va estar plenament dedicada a la fontaneria del DM; a grans passos, la instal·lació consistia en excavar la rasa per on hi passarien els tubs, foradar les parets del DM i de les latrines per allà on hi haurien d’entrar –tot aprofitant forats existents de les bastides de construcció- i, posteriorment, anar resseguint els murs interiors i col·locant, allà on convingui, les sortides d’aigua en forma d’aixeta o dutxa, segons pertoqui. 

El quadre final que en resulta és el següent: una aixeta a cada latrina pel cubell amb el què s’hi neteja cada ús –el que vindria a ser la nostra cadena del wàter-, dues aixetes en forma de font davant dels lavabos i enganxades al mur del DM i, finalment, dues dutxes per a cada vestuari associades cada una a una aixeta al més pur estil nepalès.

A tot això, després calia fixar bé els tubs a les parets mitjançant claus doblegats i també el pas més important de tots; connectar la instal·lació al tanc d’aigua. Per això va caldre prèviament foradar pertinentment el tanc: un forat a la part superior per a l’entrada d’aigua, un a la part inferior per a la sortida i un tercer al fons de tot pel buidatge del tanc en cas de necessitats de reparació o neteja de la instal·lació. 

Posteriorment, vam pujar el tanc a l’estructura que el sosté i que assegura una pressió adequada per a les dutxes . Allí, vam ‘endollar-hi’ la canonada d’entrada d’aigua a través d’una clau de pas i d’una vàlvula que es tanca quan el tanc està ple per evitar que desbordi. Vam col·locar també el tub que abasteix tot el DM al seu forat corresponent amb una clau de pas i, finalment, vam posar un petit tub al forat de buidatge del tanc també amb una clau de pas. Totes aquestes claus són indispensables ja que serveixen per tancar o obrir el subministrament sempre que calgui efectuar algun canvi o alguna reparació.

Així vam acabar el penúltim dia de la setmana i, abans de marxar, vam assegurar-nos que totes les aixetes i dutxes estaven tancades i vam deixar el tanc omplint-se durant tota la nit. L’endemà tocaria esbrinar si la instal·lació s’havia fet bé o no... Amb aquesta intriga vam entrar a treballar l’últim dia i tots els dubtes es van dissipar quan vam obrir una de les dutxes i l’agua no només sortia sinó que, a més, sortia bé, a una pressió adequada. Després vam comprovar totes les sortides d’aigua i vam veure que funcionaven correctament de manera que podíem certificar que la instal·lació havia resultat un èxit.

Després dels moments d’entusiasme vam reprendre la feina amb la construcció de la font exterior. Calia col·locar-hi blocs de formigó sobre el formigonat que s’havia fet a la rasa i, paral·lelament, començar el revocat que ha de tapar els tubs de les aixetes. Al tenir un gruix considerable, era una tasca que necessàriament quedaria inacabada i que ens donaria amb què començar la setmana vinent després d’una en la qual la feina intensa s’havia vist recompensada amb un final feliç!

Arco hapta bhetaula!

Irene, Marta i Martí
La capa de pendents perfectament executada en una de les dutxes

Els 'workers' pujant un dels listens d'acabat dels 'rafters'

Comprovant la col·locació del listo

Pujant el tanc d'aigu a l'estructura metal·lica per assegurar la pressió

Situació retativa del tanc respecte el Dhunga-Mato 

Insta·lació d'nigua a les dutxes, amb la corresponent aixeta

Aixeta a les letrines, com a la resta del DM, aprofitant el recorregut de les escaletes

En Ram durabt l'execució de la font de devant de les latrines

En Martí fent el primer ús de les dutxes, PAANI PARIOO

4.12.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Hem tornat mans a l'obra!














Hem tornat mans a l' obra! 

Els murs de les dues aules ja són ben alts, els marcs de les finestres estan col·locats i tota la part exterior dels murs ja té l’alçada final. L’equip de maçons ha estat treballant ràpid i hem vist créixer els murs a bona velocitat. 

Però aquesta setmana també ens hem trobat amb algun nou repte, aquí sempre hem de tenir emocions! Fa uns dies ens vam llevar, vam anar a la obra com sempre i vam veure que a totes les juntes entre BTC del mur que s’havia aixecat el dia abans, havia aparegut una pols blanca. Era sal. Hem hagut d’investigar d’on sortia aquesta sal: del laterite? de la sorra? de l’aigua? Després de varies proves hem arribat a la conclusió de que és l’aigua. Segons el dia l’aigua de l’aixeta que utilitzem per fer les barreges pot sortir més salada i això ens crea eflorescències als murs. 
Sal a les juntes de BTC























Teòricament no ha de ser més problemàtic que tenir algunes taques blanques, però a nivell de les llindes i cèrcols de formigó armat, no ens la volem jugar i es construiran amb aigua filtrada. Per casualitats de la vida, just el dia abans de que comences aquest problema havíem conegut en Sana, que ens va explicar que es dedicava a filtrar aigua i vendre-la als diferents hotels de la zona. 

En tot cas, els murs han seguit pujant i la sal ha deixat d’aparèixer! Esperem que segueixi així i la salinitat no augmenti.

D’altra banda ha tornat a treballar amb nosaltres l’Abdoulaye: aquesta setmana hem pintat la biblioteca amb la pintura de lasho. Quin canvi passar del color argilós al blanc absolut! Se’ns ha fet estrany, però quan el terra quedi net, posem les estanteries i les omplim de llibres, segur que ens acostumarem. 

L’Elko, l’electricista, ha començat la instal·lació de llumeneres de la biblioteca on hem decidit que els fluorescents aniran suspesos amb cadenes: la llum quedarà més a prop de les taules, i el manteniment i canvi de bombetes serà més fàcil. 
La biblio ja és blanca!





























I com a feina extra, aquesta setmana hem decidit que cuinarem per la família, com han fet tots els torns abans que nosaltres. Per això vam decidir fer el procés sencer: de la terra a la olla. En aquest cas, del mar al forn! Hem 'engatussat’ l’El Hadji per que ens porti a pescar i hem pescat tant que podrem fer un sopar per tota la família, els 12! Però matisem una mica els fets... No hem pescat, la Violeta ha pescat! Diguem que ha trobat la seva nova afició perquè ella soleta va pescar tots els peixos que cuinarem, jo no en vaig enganxar cap! Sort d’ella, la nova assassina del Siné-Saloum, que sinó avui no sopem. 
La pesca per la familia





























Una altra dada important de la setmana és que tenim un nou habitant a Ndangane: en Pau, el ‘mouton’ d’en Bour, ha sigut pare!! El petit és un mascle i es diu Mireio
En Mireio Sarr, el mouton fill d'en Pau Sarr





























-Violeta i Mireia-

1.12.17

PROGRAMA AWASUKA: Ultimant els detalls del Dhunga-Mato































Namasté! 

Aquesta setmana vàrem començar amb l’objectiu de concloure les tasques que van quedar inacabades anteriorment, és a dir, el muntatge de les portes d’accés als vestuaris i la finalització de les comparticions interiors. A més a més, volíem deixar encarrilades les darreres accions que ens portaran a la culminació del Dhunga-Mato pel què fa als seus acabats.

Així, a causa de la manca de contraxapat de fusta, el nostre marge d’acció era reduït, ja que es tractava d’un material necessari per a la confecció de les portes i per la col·locació de les planxes d’acer galvanitzat (GI). L’ideal, doncs, era anar el diumenge mateix a Hetauda a proveir-se’n i aprofitar per fer la compra de ciment per a l’acabat del terra, de manera que paral·lelament s’avancés amb la subestructura de les portes. 

Aquesta coordinació va resultar impossible ja que el diumenge era un dia festiu al Nepal i per tant, vam haver d’endarrerir la compra a l’endemà. Aquí sorgia l’inconvenient del nostre estret marge d’acció, que no donava per dos dies, raó per la qual vam decidir d’allargar la jornada laboral del diumenge i donar un dilluns de festa als nostres treballadors. D’aquesta manera evitàvem tenir als nostres “workers” com a estaquirots i els permetíem treballar a casa seva en els nous cultius una vegada recollit el blat de moro que ‘inunda’ Supping durant l’època de pluges.

Dimarts vàrem reprendre la feina però amb una nova baixa; el Namraj haurà d’absentar-se de l’obra durant les dues properes setmanes en senyal de dol per la mort del seu pare. Així, amb la resta, vam prosseguir amb el què havíem estipulat; vam clavar el contraxapat a les subestructures de les portes i vam portar la resta de materials al DM per continuar amb les particions interiors. Durant dos dies vam concentrar-nos en la col·locació del contraxapat i de les planxes d’acer, de difícil manipulació i tall. 

Concloses ja aquestes tasques de l’inici de setmana, vam llançar-nos a l’acabat del terra, començant per una neteja profunda de tota la planta baixa que permetés assegurar el contacte entre la solera i l’acabat. Després, a la zona de dutxes, on l’aigua serà una constant, vam posar en pràctica la tècnica de la ‘mitja-canya’: amb un element cilíndric arrodoníem el sòcol de morter que resol la trobada entre els paraments verticals i el terra, reduint així les infiltracions d’aigua gràcies al lliscament.

Com que amb això arribàvem quasi al final de la setmana i l’acabat del terra ens portarà segur més d’un dia, vam decidir no fragmentar aquesta tasca i dedicar l’últim dia feiner a cavar la rasa on aniran les piques exteriors del DM. Va ser una tasca més costosa del que un pot figurar-se inicialment; per la intensa calor del dia també, però sobretot per la constitució d’un terreny que es troba farcit de pedres de tota mida. Amb tot, vam poder acabar-la i omplir-la del llit de grava sobre el qual s’assentarà el formigó de neteja.

A tot això, al llarg de la setmana vam poder anar ‘movent contactes’ per la consecució dels elements que composaran el revocat del DM: mato –fang, que ja en tenim a l’obra-, ghobar –fem de vaca que portarem d’Hetauda- i shuka ghaas –herba seca que ens proveirà un dels nostres treballadors, el Deepak-. Així, la setmana vinent començarà amb l’acabat del terra i seguirà amb el revocat exterior i/o les piques, en funció de com avancin els dies.

Per acabar aquest post no eludirem l’emotiu dissabte que vam viure ja no tant a Awasuka sinó a Balmandir -i a Bhimphedi en general- amb el definitiu comiat del Marc i la Victòria. Ambdós deien adéu a la que ha estat la seva casa i la seva gent en els últims mesos, de manera que, amb un Tika al front i alguna llàgrima als ulls, començaven la primera etapa del seu llarg retorn cap a Barcelona al jeep direcció Katmandú. 

Arco hapta bhetaula!

Irene, Marta i Martí
Tots plegats col·laborant pel muntatge dels marcs interiors de les portes

En Rameh, en Deepak i la Marta col·locant una de les GI de les dutxes

Les GI perfectament col·locades i superposades, amb vista també dels 'stiffening modules'

La Irene practicant la tècnica de la mita canya amb una ampolla buida

En Ramesh perfeccionant la difícil robada amb la GI

En Martí disposant el llit de graves de la solera de les piques

Dissabtes de riu assolellat