PROGRAMA AWASUKA: La Mònica ja és aquí de nou!

Namasté!

Ha passat força temps des de l’última vegada que vam donar notícies del nostre progrés aquí a Bhimphedi. Aleshores, vam concloure el resum setmanal donant per acabada la construcció del Dhunga-Mato i preparant ja el terreny per la posada en marxa del projecte més ambiciós d’Awasuka: la construcció d’habitatges antisísmics al poble de Supping. El cert, emperò, és que aquest procés de posada en marxa s’ha allargat substancialment per diverses raons que s’hi han interposat en forma d’obstacle, prolongant cada pas que ha calgut realitzar. 

El primer va ser la firma de l’acord entre dues de les entitats implicades en el projecte: Agragaami –una cooperativa agrària que gestionarà els crèdits per la compra dels materials de construcció- i Rotary Club –una organització internacional sense ànim de lucre que fa de pont entre Amics del Nepal com a entitat estrangera i Agragaami com a entitat local. 

Durant aquest període, la frustració era el nostre sentiment imperant a l’hora d’afrontar el projecte. Nosaltres estàvem aquí, al Nepal, per dur a terme la construcció de nous habitatges que milloraran la qualitat de vida dels usuaris així com la seva seguretat, però no podíem començar. Com a molt, podíem visitar les parcel·les, prendre mesures, iniciar enderrocs, i, en definitiva, enllestir-ho tot al màxim pel moment de començar. I, és clar, dialogar amb els beneficiaris per què mantinguessin una paciència ja de per si prou esgotada.

Superat aquest període d’incapacitat i ja amb la coordinadora del projecte aquí, la Mònica Sans, en va seguir un altre de no massa millor. Teníem la firma de totes les entitats implicades però havia sorgit un nou entrebanc; ens mancava l’aprovació del nostre prototip de bloc per part de la NRA (National Reconstruction Authority) sense la qual els nostres beneficiaris no podien rebre un ajut governamental de 3 lakhs (quasi 3.000€). I sense aquest ajut, cap d’ells es veia amb cor de fer front al cost de la construcció d’un nou habitatge.

Així nosaltres vam passar al voltant de tres setmanes treballant a l’oficina d’Awasuka per completar els plànols amb la màxima celeritat possible, metre, paral·lelament, els estructuristes s’encarregaven de completar-ne els càlculs. Tot amb l’objectiu d’assolir el gruix de documentació que se’ns demanava per part dels enginyers de l’autoritat nacional esmentada.

No obstant, qualsevol procés burocràtic que es du a terme en aquest país sempre progressa sota la màxima ‘amb les coses de palau més val asseure’s’, i aquest cas no n’és una excepció. Però, precisament el temps no ens en sobra ja que pel 15 de gener totes les fonamentacions dels nous habitatges hauran d’estar acabades si el beneficiaris volen rebre el valuós ajut. 

D’aquesta manera vam considerar que la documentació lliurada a la NRA seria suficient -o almenys pràcticament- i que, per tant, podíem llançar-nos a la construcció dels nous habitatges mentre es tramitava l’aprovació dels prototips. O sigui, que concloem aquesta darrera setmana amb la ferma esperança que d’un costat se’ns aprovi el prototip de bloc confinat i, de l’altre, que pel 15 de gener del nou any tinguem les fonamentacions de tots els beneficiaris acabades. 

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí