Namasté!
Després d’unes merescudes vacances, l’equip d’Awasuka torna a la feina. No obstant això, no la reprenem tal com la vam deixar ja que, els nostres treballadors ja no estan amb nosaltres. El seu propòsit era acabar la feina amb nosaltres pel Tihar i després ja dedicar-se a altres feines, les quals es multipliquen amb la marxa dels monsons.
Així tot el que restés per fer al Dhunga-Mato esdevenia la nostra feina pròpia, però, per sort, no es tractava de res massa feixuc; bàsicament consistia a col·locar planxes d’escuma allà on el bambú no pogués aguantar-se adequadament i fos massa inestable. Aquesta circumstància només es produïa als extrems, on les triangulacions de la subestructura de fusta impedia la continuïtat del bambú fins al final de la coberta.
L’altra opció era col·locar també bambú a l’altra banda de les esmentades diagonals, però per a aquesta solució faltaven punts de recolzament. Per tant hagués calgut trobar algun sistema de fixació per les canyes que fos factible en els 5cm entre ‘purlings’ i coberta, cosa que acabava per descartar el bambú.
Per sort es tracta d’un prototip i aquest impediment l’hem convertit en una oportunitat per provar un nou material; tant les seves característiques tèrmiques com les de posada en obra, que han resultat ser considerablement satisfactòries.
D’altra banda, la missió que teníem més enllà del DM era continuar amb la preparació logística de tot procés de construcció a Supping. Per a això, vam concertar una reunió amb en Devraj –la cara visible d’Agragaami per a nosaltres- i un total de deu ‘mistris’ per començar la selecció d’aquells que serien més convenients per als habitatges que pretenem desenvolupar. Un ‘mistri’ vindria a ser l’equivalent a un director d’obra nostre; algú que pot fer-se càrrec de l’obra, dirigir els treballadors, entendre els plànols d’obra i, en definitiva, convertir-se en una gran ajuda per a nosaltres arquitectes i per al correcte desenvolupament de la construcció.
En general, tots semblaven capacitats per a aquestes tasques i l’únic inconvenient que se’ns planteja és el seu coneixement d’anglès. Però entre el poc que entenguin i el nostre poc nepalès –i també l’ajuda d’en Niranjan- esperem poder anar tirant.
Així, donant ja per acabat el Dhunga-Mato, veurem com evoluciona el desenvolupament del programa Awasuka com a suport a la construcció d’habitatges antisísmics a Supping.
Arco hapta bethaula!
Irene, Marta i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada