Holi!
I com tot en aquesta vida, la nostra estada a Mlomp ha arribat al seu final. Un cop acabada la biblioteca hem pogut gaudir dels últims dies tranquil·lament en aquest poblet que ens ha acollit durant tres mesos inolvidables.
Com ja vam anunciar la setmana passada, hem fet una festa d’inauguració! Després d’haver acabat les obres, ens vam dedicar a organitzar l’esdeveniment: contractar un DJ per animar al personal i preparar un pica-pica per a tots els assistents. La festa va començar per la tarda i vam ballar fins a les 9 de la nit, encara no entenem com després de dues setmanes sense parar vam tenir forces per a donar-ho tot sota el porxo, que s’havia convertit en pista de ball. Evidentment, al matí següent teniem unes agulletes importants. Però va valdre la pena!
I doncs un cop sense feina (aparentment, ja que sempre queden coses per acabar), vam dedicar-nos a fer tot allò que ens agrada a Mlomp, com ara anar al riu i comprovar que des que van arribar les pluges el paisatge ha canviat completament, de marró a verd gairebé fosforescent, i entre baobab i palmera apareixen els mlompencs que cultiven l’arròç. L’aigua del riu ja no és tant salada gràcies a l’aigua dolça de la pluja, i per sort (o per desgràcia) marxarem de la Casamance sense haver pogut comprovar si hi ha o no hi ha cocodrils al riu. De casa en casa “y tiro por que me toca”, intentem visitar a tots els amics que ens han demanat que anem a conèixer casa seva, però com que és evident que no tenim temps per a anar a tot arreu, decidim convidar-los a casa la penúltima nit. Despedida típica amb truites de patata i pa amb tomàquet, acompanyat de begudes (al estil de la fanta de pinya). I com que amb tanta gent els de casa no van arribar a provar les nostres habilitats culinàries (si, les tubabs també sabem cuinar!), en vam tornar a fer al dia següent per a la Sadio, l’Awa, en Prince i la Mariama. I com que ens agrada molt menjar, i menjar bé, vam comprar quatre pollastres a la mare d’en Bouba Car per a que els cuinessin a casa per a l’últim dinar en família. Suma sum memak!!!
I finalment va arribar el dia de marxar, i en Pap, un amic de Thionk que té família a Gambia ens va acompanyar i convidar a dinar a casa seva així que no vam haver de passar el dia al aeroport morint-nos de l’avorriment. Vam dinar per últim cop le rie avec le poisson (sincerament, hem acabat una mica fartes de menjar arròç amb peix cada dia, però tot i així ho vam disfrutar!) i canviar el xip del francès a l’anglès (curtcircuit mental).
A bientôt Casamance, inshallah ens tornarem a veure aviat i abaraka memak (moltes gràcies) per aquesta experiència!
Maria i Ari Sambou
 |
| tot a punt per a la inauguració! |
 |
| els futurs usuaris |
 |
| voliem una foto casual... |
 |
| anem al riu! |
 |
| última foto de família! |
 |
| amb els pollastres i en Boubacar |
 |
| Amb en Pap a Gambia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada