PROGRAMA AWASUKA: el prototip de bloc ja té finestres, i els stiffening moduls per a l Dungha Mato ja estan en procés!

Capítol LV– El desembre ja està aquí

Comença la setmana i ens disposem a treballar. Quan ho comento als equips de treball ja es veu que no estan d’acord: això del bloc ja no els fa la mateixa gràcia que al inici, tots prefereixen anar al dungha-mato però no ho diuen. Finalment trobem un equilibri d’equips i es comença a treballar, la intenció ja era anar canviant i que d’aquesta manera tots aprenguessin el bloc, ara també serà canviar per a que no es cremin, això d’haver de comprovar tantes coses al col·locar un bloc i que els costi tant que quedi bé, no els hi fa gaire el pes.

Per altra banda, aquesta setmana torna l’Andrea i ho fa just mentre estem l’Alba i la Mònica mirant les fustes de l’escola que potser ens podrien ser útils, ja que pel Dungha-mato en necessitem de ben llargues que costen d’aconseguir. L’escola és un edifici antic emblemàtic i serà enderrocada: just ara han començat treient la xapa de la coberta.

Comencen a enderrocar l'escola

Capítol LVI– El mur de bloc s’alça i es col·loca la finestra 

El bloc avança progressivament, i a mesura que situem els blocs, també situem els armats horitzontals i verticals que conformen la maçoneria confinada. Ja hem arribat al nivell de les finestres i en comencem a situar una, res és perfecte, però està prou bé i s’accepta, apart aquí sempre sorgeixen problemes, però tot té una solució. 

A mesura que guanyem alçada, també necessitarem ser més alts per poder col·locar els blocs, així que decidim utilitzar uns blocs que no tenien ús per fer de bastida, juntament amb alguna planxa de fusta que havíem fet servir anteriorment per l’encofrat. D’aquesta manera aconseguim poder treballar més còmodament a l’alçada del mur. 

Mentre es puja mur i es fixen les finestres i la porta a aquest amb una unió ben curiosa, al taller es comença a preparar l’armat de la biga superior. Comencem pels estreps que són petits i semblen fàcils de manejar.

Arriben les finestres i necessitem una bastida per a seguir pujant el mur

Tot el prototip està reforçat amb armats horitzontals i verticals

L'evolució del bloc

Capítol LVII– Una altra escaleta i ja serem al forjat 

Al Dungha-mato ja arribem al nivell de l’escaleta del forjat, i per això decidim portar les peces de l’escaleta, però queden pendents per col·locar, ja que primer s’ha d’acabar el mur. Llavors ja podem començar a situar l’escaleta i anivellar-la. Aquesta tasca sembla impossible però poc a poc, anar treient o col·locant pedres i fang sembla que ja està més o menys plana i a nivell. Per sort abans de col·locar-la, ja els vam dir que les diagonals de les cantonades, en aquesta escaleta van per sota ja que per damunt ja aniran les biguetes, i d’aquesta manera quedarà tot ben lligat. 

Apart de l’escaleta, ja és moment d’agafar les fustes del watersupply que van comprar l’Àlex i el Diego a l’Abril i començar-les a portar cap al taller per fer els mòduls rigiditzadors. Dibuixem el mòdul a la taula i els expliquem totes les peces necessàries, tot i així, després d’alguns errors aconseguim el primer mòdul rigiditzador. També hem fet millores a l’hora de construir-los, per ficar els claus, ja que són grans i llargs, primer fem un petit forat amb el trepant, d’aquesta manera els podem clavar més fàcilment i sense que es dobleguin.

Situant i fixant l'escaleta a nivell

Comencem a fer els mòduls rigiditzadors, tot un procés

Capítol LVIII– S’acaba la setmana i l’últim dia de la Mònica 

La setmana s’acaba amb una classe diversa parlant de normes, actitud i un resum-revisió del procediment del bloc amb imatges dels treballadors en acció. Això els hi fa molta gràcia i mostren interès per aprendre. S’acaba acordant un canvi d’horari començant una hora més tard ja que cada cop el sol surt més tard i fa més fred al dematí, i hi ha treballadors que quan surten de casa encara és fosc. 

El dissabte, que és l’últim dia a Bhimphedi de la Mònica i representa es un dia lliure, el comencem amb una excursió a visitar la casa del Ram el cuiner de Balmandir. S’està fent una casa de pedra i fang seguint els consells del govern i ens serveix per veure una altra forma de treballar i construir, juntament amb un moment d’esbarjo i prendre l’aire pels camins naturals que porten a Jyamire. En breus tornem ens reunim amb Agragaami per parlar dels treballadors entre altres coses. I per acabar el dia i la setmana, la Maya ens convida a casa seva a sopar, ja s’ha instal·lat i fa molt goig veure el caliu que li ha donat...

De visita a casa d'en Ram

La Maya ja es comença a instal·lar