9.1.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: The Slab party! VIP entrance!
























Comencem la setmana fixant les IPN al lloc exacte amb “bricks” i morter fluix (ric en terra pobre en ciment), i soldem les “garandes” especials de la part del forat d’escala. Portem un ritme de no parar, però estem tots entusiasmats sabent que el dia 6 és el gran dia : SLAB DAY!! Quasi surt com “evento del año”!!! Non stop de “party”, estem treballant sense dies de descans, els nois a l’obra i les “madammes” “kinda i paina” ( “arriba y abajo”) anant a buscar materials, bricks, pissarres, ciment, armats i tots els extres.... 
Soldador posant a prova tensinal les granades

Fixem les granades amb bricks, preparades per rebre les pissarres












































Mentre tenim l’equip posant les garandes a lloc, fixant i fent el mur perimetral de bricks que servirà com tancament i coronació del slab, aprofitem i anem al poble de les nenes d’haribala a comprar les pedres de pisarra que faran d’entrebigat. “El viajito se las trae morena!!!! Rostideta al sol i moviment sexi del tractor!!” …… i sense comentaris sobre el tiet!!! Biiiiiiip!!!!!! Odisea!!” 
Vamsi, Sivaram, Mercè i Erika: l'equip STONES al tractor anant al poble dels picapedre!

Territori Picapedre!












































Com que el “free style” és el que es porta en aquesta obra, arribem i “ta-chan!!!!! Murito de regalo pa las nenas!!!” Haurieu d’haver vist les nostres cares de sorpresa, de no no no, això què és, i el jefe si si si, bagundhi madamme?¿?!!! 
Muret famós sorpresa!























Total, una batalla interior del què feiem, si l’estimàvem o l’odiàvem…si avisàvem al grup de Barcelona o manteniem el secret una mica més, no voliem morir joves!!! Jajajajja però al final hem acabat tots estimant-lo i utilitzant-lo moltíssim!!! 
Donant-li ús a l'estimat muret























Arriva el moment de la col·locació de les pedres de pissarra, que per portar totes les necessàries per al forjat, han calgut dos viatges interminables al territori picapiedra. Utilitzen la tècnica de la politja humana; i amb un equip de quatre, dos abaix i dos adalt, van pujant una a una les pedres amb cordes.
Equip "KINDA" (a baix) Guru i Vale

Equip "PAINA" (a dalt) Prasad i Mati












































La resta de l’equip ens ‘barallem’ amb la col·locació de les pedres, totes pensades i distribuïdes amb 4 punts de recolzament, a trencajunts, amb les peces especials marcades... “no madamme, no madamme, wait and see...” ells volien aportar de la seva i seguir amb els seus “freestyles” de col·locació de cullita pròpia... després de fer les demostracions visuals de perquè les “madamme” les volíem com les havíem projectat, ens donaven el “visto bueno” amb un “Bagundi!!!” (Molt bé!)


Col·locant les pedres de pissarra











































Els dies passen i seguim avançant, “que el ritmo no pare!” que el gran “SLAB DAY” està cada cop més a prop. A la obra hi ha dies que arribem a ser uns 12 treballadors i es combinen vàries feines alhora. Uns segueixen amb la fixació i tapant les juntes de les pedres de pissarra del forjat amb morter de ciment; d’altres estan amb el “cavar cavar”, que ens toca fer dues petites fonamentacions per a les escales, la interior i l’exterior; i d’altres estan preparant els armats tant per a les fonamentacions de les escales com per a la capa de compressió del forjat.
Mati fent les juntes

El "Pirata" i en Sudakar fent la fonamentació de l'escala exterior

"All types" d'armat

































































Estem a un dia del gran “SLAB DAY!!” I així com qui no vol la cosa, ens arriba la noticia de que al dia següent venen 30 treballadors a l’obra per fer el “slab”... “COMOOOOOO??!!! Ahhhh!!! Vale.... Bueno.. De acuerdo...” “thirteen o thirty”???!!!! three zerooo madamme! ... Doncs si! Trenta treballadors que tindríem passejant-se per l’obra... organitzacions d’última hora aquí a la Índia... “el Project? Para qué!!?”Jajajajja

I doncs, ens passem el dia a la obra deixant-la llesta pel gran “evento del año” enllestint les feines que estaven per fer. Com acabar amb l’execució de l’escala exterior amb pedres.
Vista exterior























També es lliguen els armats, es posen les “boxes” on era necessari deixant els recobriments que pertoquen i “bricks” per tapar els passos d’instal·lacions. “All ready!”
Lligant els armats del forjat

Boxes per l'escala interior

Slab a punt per rebre el formigó







































































“Y yá llegó!!! The SLAB DAY!!!!!” A l’obra arriba tot de bon matí per a fer possible el gran dia. Camions de sorra per aquí, camions de graves per allà, els sacs de ciment per aquí en mig, la Miller més en mig encara... i arriba el camió amb els 30 “workers”, si, si, “three zero”!! Invasió total!!!

Nosaltres no sabem on col·locar-los, perquè no deixen de moure’s per tot arreu, però per sort, ells no és el primer cop que fan un “slab”, així que poc a poc es van distribuint per zones, uns a la sorra, d’altres a les graves, van muntant una escala temporal amb pals de fusta per pujar al forjat... tot organitzat per en “Prasad jefe”, el “boss” de tota la tropa!
Miller i sacs de ciment al mig amb l'escala de fusta muntada

Prasad jefe i Erika












































Sense perdre’ns un instant i volent estar a tot arreu comencem a gaudir de la súper organització de la cadena humana que realitza el formigó i el puja fins al forjat. Dones i homes que sense parar fan pujar el formigó; digne de veure, ja que aquí les bombes per a pujar el formigó directe al forjat, que ens fan la feina fàcil a altres llocs, no arriben a Koilkuntla.

Equip de treballadors fent arribar el formigó al forjat











































I entre mig de tot el “jaleo” els nostres treballadors no paren de fer feina també; uns a dalt vibrant i anivellant la capa de compressió i d’altres fent les escales interiors.
En Vale és un artista!



Sudakar i Guru ben equipat per
Sudakar i Guru ben equipats fent l'escala















































































El ritme que portem tots fa avançar el forjat d’una forma considerable, més de la meitat ja formigonat i es fa una pausa per anar tots els 30 “workers”, més l’equip dels de sempre, a dinar junts a Haribala que ens tenen preparat un dinar per agafar forces i continuar amb la feina. Ens calen un parell d’horetes més només i... “c’est fini!!!!” Tots cap a casa ben contents per la feina realitzada.

“Slab done!!!” :) 
Mercè i Erika super felices amb la feina feta!