Ja no som unes il·legals!
Aquesta setmana hem anat a Gambia. Com la nostra estància a Senegal es bastant llarga i estem aquí més dels 90 dies permesos pel visat, hem hagut de creuar la frontera gambiana per tornar a posar el nostre “comptador” a zero.
No volíem abandonar la obra massa dies i vam decidir fer dues nits a Gambia i tornar. Com el viatge no podia ser molt llarg vam decidir que el faríem de “relax total”, és a dir que vam buscar un pla a Gambia que ens permetés bàsicament no fer gran cosa. I així és com vam acabar a Jinack Island –l’illa dels cocoters– un petit paradís no gaire lluny de la frontera de Karan
g, desert i tranquil. Vam tenir temps de quedar-nos tirats a la platja, gaudir de l’oceà, visitar els pobles propers i conèixer una mica més d’aquest país que queda embegut dins de Senegal i de la seva gent. Ens ha resultat molt curiós sentir africans parlant l’anglès, i ens ha costat una mica canviar del xip francès-serer que tenim ara mateix. Però els gambians han resultat ser tan acollidors com ho són els senegalesos, malgrat que a la frontera d’entrada les negociacions durin mes de tres quarts d’hora!
Posta de sol des de la nostra platja quilomètrica i deserta |
En tot cas, ha estat un plaer conèixer noves facetes d’aquest país veí.
Mentrestant, vam deixar instruccions a la obra per que anessin seguint: els murs ja han arribat a l’alçada de les finestres i l’equip d’en Bour ha començat a tallar i treballar els rodons per poder formigonar els dintells.
Les armadures dels dintells de les finestres ja estaven llestes quan vam tornar |
D’altra banda, també han aprofitat per col·locar la separació a la part alta dels murs del mòdul per evitar que la gent hi entri: comença la temporada de lluita, i el mur que ens separa de l’arena es converteix en una graderia improvisada per als que no paguen entrada.
En Bour doblega armadures com si fossin plastilina |
Per estalviar-nos problemes, al poble ja fa temps que ens aconsellen fortament que prenem mesures abans de que la lluita comenci. Ningú de l’equip era partidari d’aplicar una solució “hostil”, però al final hem estat tots d’acord en que seria la mes eficaç de cara a estalviar-nos problemes futurs. En tot cas, quan les buganvilles creixin, cobriran aquesta solució i l’estètica serà molt més agradable.
Les murs del mòdul amb la nova solució de protección anti-instrusions |
I així és com hem tornat mans a la obra! Avui ja hem aconseguit l’aigua filtrada que ens proporciona en Sana per assegurar-nos de no tenir problemes de sals en totes les parts que construïm amb formigó –dintells i cèrcols- i hem començat a fer encofrats i a formigonar.
Els dintells llestos pel formigonat |
A la biblioteca hem començat a col·locar ja les llums: els fluorescents queden suspesos per cadenes des de les corretges de fusta, i a les finestres que donen a l’impluvium ja pengen les làmpades de vímet.
Seguim!!
Violeta i Mireia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada