Namasté!
Aquest cop relatem una setmana més llarga de l’habitual ja que es prolonga fins l’arribada del Dashain –la principal festivitat nepalesa- el dimarts 26. Ha estat una setmana prou intensa i que ens permet encarar els deu dies que quedaran entre el festival mencionat i el següent, el Tihar, amb el convenciment que podrem concloure els acabats del Dhunga-Mato que resten pendents després d’aquesta setmana.
Així, el diumenge va començar amb l’única cosa que havia quedat inacabada respecte les instal·lacions d’aigua; la font. Bàsicament la tasca consistia en acabar el gruixut revocat que cobria els tubs i donava la forma final a les fonts, disposar la capa de pendents cap a l’embornal i, finalment, cobrir-ho tot amb la barreja líquida d’aigua i ciment que donava l’acabat definitiu; de la mateixa manera com es va fer a les dutxes.
Posteriorment vàrem procedir al cobriment dels conductes que connecten el tanc exterior amb els diferents punts de sortida d’aigua, per sota del nivell del terra. Per fer-ho, d’entrada vam optar per abocar una capa de formigó en forma de canal que protegia els tubs de les irregularitats i les pedres del terreny. L’endemà, amb el formigó ja sec, vàrem disposar-hi una bona capa de grava la qual, a l’hora que protegeix el tub, també assegura que el seu recorregut sigui perfectament visible. D’aquesta manera qualsevol nova excavació que calgui fer-se podrà identificar perfectament la presència dels tubs, evitant així malmetre’ls.
Amb aquesta tasca donàvem per acabades les instal·lacions d’aigua i podíem passar a la següent, que consistia en el revocat exterior del Dhunga-Mato amb la barreja a parts iguals de paani –aigua-, ghobar –fems de vaca-, sukha ghaas –palla- i mato –fang-. Per a això, des del primer dia de la setmana, abans d’anar cap a l’obra, passàvem a buscar els fems a uns veïns de Balmandir que tenen set vaques. Aquest és un fet important ja que és convenient per a la barreja que la ghobar sigui el més fresca possible.
La idea era anar acumulant els fems per després poder revocar el DM el més seguit possible, de manera que vam intentar realitzar tasques “menors” per fer-ho possible. Cosa que, bàsicament, va consistir en el formigonat de la llosa que queda davant les escales cap al segon pis i l’anivellament del terreny de la zona de les latrines, que havia quedat molt irregular amb l’avanç de les obres. A més, la setmana va perdre un dia feiner ja que malauradament va haver-hi un decés en una família de Supping i cap dels treballadors va venir a treballar.
Amb tot això arribàvem a mitjans de setmana havent ja acumulat uns quants sacs de ghobar i per tant ja no faltaven ingredients per a la barreja del revocat. De manera que els dies restants van estar fonamentalment dedicats a aquesta tasca. El modus operandi era el següent: allà on teníem el fang que va sobrar de la construcció dels murs del DM s’hi excavava un ‘cràter’ deixant l’argila bastant solta, paral·lelament, un dels ‘workers’ s’encarregava de tallar la palla a trossets –aproximadament d’un centímetre- i un cop tota la palla estava esmicolada s’afegia al fang junt amb els fems de vaca. Tenint els tres elements al cràter era el moment d’afegir-hi aigua i era aleshores quan un altre treballador es posava descalç i amb els pantalons arremangats a ‘amassar’ la barreja amb els peus, quasi com si estigués preparant el most del vi.
Una vegada la barreja era prou uniforme s’anava transportant amb carretó cap a la façana que s’estigués arrebossant. Allà els treballadors es trobaven sobre un andami-escala on podien abastar la totalitat del parament i aquell qui manejava el carretó feia boles amb la ‘massa’ de la mida d’una pilota de futbol i els hi anava passant per tal d’omplir els seus cubells. La tasca era pudenta i costosa, però almenys, a diferència del clàssic revocat de ciment, aquest es feia directament amb la ma i això ajudava a agilitzar el procés.
Tot plegat es va prolongar fins a la setmana següent, de la qual només disposàvem de dos dies. Afortunadament vam poder acabar a temps i sense estrès, de manera que havent tancat la jornada del dilluns encara vam permetre’ns anar a berenar uns bons momos amb els treballadors i començar a celebrar el festival que tindrà l’obra aturada ben bé dues setmanes, el Dashain. Es tracta d’una festivitat que dura mig cicle lunar –de lluna nova a lluna plena- i que, a grans trets, celebra la victòria del bé sobre el mal segons una història mitològica hindú on la principal deessa d’aquesta religió, Durga, derrota el dimoni Mahishasura. Així, arreu del país es fan ofrenes de sang per l’anomenada deessa i les famílies es reuneixen per a celebrar unides aquestes dates. Salvant les distàncies, és com si es tractés del nostre Nadal.
Us desitgem a tots un feliç Dashain!
Irene, Marta i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada