Hem tornat mans a l' obra!
Els murs de les dues aules ja són ben alts, els marcs de les finestres estan col·locats i tota la part exterior dels murs ja té l’alçada final. L’equip de maçons ha estat treballant ràpid i hem vist créixer els murs a bona velocitat.
Però aquesta setmana també ens hem trobat amb algun nou repte, aquí sempre hem de tenir emocions! Fa uns dies ens vam llevar, vam anar a la obra com sempre i vam veure que a totes les juntes entre BTC del mur que s’havia aixecat el dia abans, havia aparegut una pols blanca. Era sal. Hem hagut d’investigar d’on sortia aquesta sal: del laterite? de la sorra? de l’aigua? Després de varies proves hem arribat a la conclusió de que és l’aigua. Segons el dia l’aigua de l’aixeta que utilitzem per fer les barreges pot sortir més salada i això ens crea eflorescències als murs.
 |
| Sal a les juntes de BTC |
Teòricament no ha de ser més problemàtic que tenir algunes taques blanques, però a nivell de les llindes i cèrcols de formigó armat, no ens la volem jugar i es construiran amb aigua filtrada. Per casualitats de la vida, just el dia abans de que comences aquest problema havíem conegut en Sana, que ens va explicar que es dedicava a filtrar aigua i vendre-la als diferents hotels de la zona.
En tot cas, els murs han seguit pujant i la sal ha deixat d’aparèixer! Esperem que segueixi així i la salinitat no augmenti.
D’altra banda ha tornat a treballar amb nosaltres l’Abdoulaye: aquesta setmana hem pintat la biblioteca amb la pintura de lasho. Quin canvi passar del color argilós al blanc absolut! Se’ns ha fet estrany, però quan el terra quedi net, posem les estanteries i les omplim de llibres, segur que ens acostumarem.
L’Elko, l’electricista, ha començat la instal·lació de llumeneres de la biblioteca on hem decidit que els fluorescents aniran suspesos amb cadenes: la llum quedarà més a prop de les taules, i el manteniment i canvi de bombetes serà més fàcil.
 |
| La biblio ja és blanca! |
I com a feina extra, aquesta setmana hem decidit que cuinarem per la família, com han fet tots els torns abans que nosaltres. Per això vam decidir fer el procés sencer: de la terra a la olla. En aquest cas, del mar al forn! Hem 'engatussat’ l’El Hadji per que ens porti a pescar i hem pescat tant que podrem fer un sopar per tota la família, els 12! Però matisem una mica els fets... No hem pescat, la Violeta ha pescat! Diguem que ha trobat la seva nova afició perquè ella soleta va pescar tots els peixos que cuinarem, jo no en vaig enganxar cap! Sort d’ella, la nova assassina del Siné-Saloum, que sinó avui no sopem.
 |
| La pesca per la familia |
Una altra dada important de la setmana és que tenim un nou habitant a Ndangane: en Pau, el ‘mouton’ d’en Bour, ha sigut pare!! El petit és un mascle i es diu Mireio
 |
| En Mireio Sarr, el mouton fill d'en Pau Sarr |
-Violeta i Mireia-
1 comentari:
Hola! Soy Pablo, de Dentistas Sobre Ruedas Mallorca, Missirah Senegal. Mandaros un abrazote,Violeta y Mireia, por el trabajazo que estáis realizando. Ánimo y que sobrelleveis bien la distancia, el cansancio y la adaptación al medio!
Publica un comentari a l'entrada