Kassoumaye!
Tal i com us vam explicar la darrera setmana, hem enllestit l’encofrat i formigonat del cèrcol d’un dels mòduls, i mentre aquest es va curant hem acabat les últimes filades que mancaven de l’altre mòdul, així ja està a punt per rebre els marcs de les portes i continuar amb l’execució del seu cèrcol de formigó.
Per altra banda, s’ha començat amb la construcció de les encavallades de fusta, amb l’Eno preveiem treballar-hi durant 2 setmanes. De moment han començat a preparar els rajos de Júpiter de les peces més llargues per després muntar les encavallades una a una.
En Kalilou, que col·labora de fa temps amb ASV, ha vingut uns dies per tractar les fusteries del mòdul de residencia, ja que les termites havien començat a fer de les seves tot i que ja se’ls havia aplicat un producte l’any passat.
El contratemps de la setmana ha sigut trobar-nos que algunes de les peces que faran de bigues de lligada no complien els mínims per poder ser utilitzades. Per aquets motiu ens hem tornat a desplaçar a Boutoulete per organitzar la reposició de les peces. Van estar-hi d’acord i es preveu que a finals de la setmana que ve tindran la comanda llesta.
I per acabar, dissabte vam fer un parell de visites enfocades als acabats exteriors. Per una banda vam anar a veure un grup de dones que treballen amb la transformació del fruit de Palma en oli. El motiu de la visita és aprofitar el residu que es genera, la closca del fruit, com a material pel paviment exterior. A més a més de donar-li un ús, marcarà els recorreguts dins de la parcel·la i permetrà el drenatge de l’aigua de pluja.
Aprofitant el desplaçament fins a Abené, hem visitat un “garden” per conèixer les diferents opcions de vegetació de la zona per poder plantejar l’enjardinament més adequat.
Bo esemaine diamenediole
Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna
Setmana 18
Kassoumaye!
Hem començat la setmana desencofrant una part del cèrcol i preparant l’encofrat i formigonat de l'altra part, amb l’objectiu d’acabar aquesta fase d’obra a finals de setmana.
S’ha iniciat el muntatge de les encavallades: després d’enllestir tots els raig de júpiter, vam fer un primer replanteig de l’encavallada tipus. Un cop teníem l’encavallada estesa a terra, amb l’Eno, vam decidir augmentar una mica la pendent fins un 15%, aprofitant que teníem suficient longitud de fusta per fer-ho i la pendent era una mica justa.
A Abéne, la setmana anterior, vam conèixer en Nasser, un francès que coopera aquí al Senegal en l’àmbit de les energies renovables. Ens va parlar d’unes conferències que estaven programades per la setmana següent a la Universitat de Ziguinchor dins del marc del workshop: “Energies renouvelables et le dévoloppement durable: Casamansun 2016”. Després de llegir el programa vam decidir fer-hi cap, ja que tot i que en general estaven molt enfocades a les energies i al medi ambient, hi havia un ponent que exposava la investigació duta a terme per el departament de Física, sobre la caracterisation mecanique et thermique des briques de terre stabilisee. Vam tenir la mala sort, que justament, l’únic conferenciant absent va ser aquest, de totes maneres vam poder parlar amb el Vicerector, coordinador del departament de Cooperació, sobre la recerca que portaven entre mans. L’objectiu de l’estudi és treure el màxim rendiment dels BTC’s, per una banda provant diferents barreges i materials i per altra investigant amb la cocció dels bricks, obtenint l’energia a partir de residus locals orgànic s (pellofa de l’arròs, closca d’anacard...)
A mitjans de setmana va haver molt moviment durant tot el matí. Van venir 5 nois amb molta energia i van netejar de fourabands tot el terreny de la zona de la residencia. Seguint els consells de l’Abdoulaye Sagna, anàvem posant sal allà on excavaven per evitar que en creixin més.
A final d’aquesta setmana hem acomiadat en Kalilou, que ha retornat a la seva ciutat després d’haver realitzat el tractament anti-termites a l’edifici de la residencia.
Un mes i mig després d’haver començat a trenar la palla, ja es comença a veure el final, ben aviat estarà tota llesta per poder col·locar.
La calor comença a apretar! La part bona es que amb ella arriben els mangos i la no tant bona es que d’aquí poc arribarà la pluja.
Bo esemaine diamenediole
Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna
Setmana 19
Kassoumaye!
Les primeres gotes comencen a caure, de moment només són avisos que “la pluie bientôt va tomber”, tal i com adverteixen els essyliens. Per això hem traslladat la palla ja trenada sota cobert, ja que encara queden algunes setmanes per la seva col·locació i ja sabem que val més prevenir que curar. A més a més ha coincidit que just aquesta setmana en Seni i en Famara han acabat la seva feina, després d’haver estat quasi dos mesos amb nosaltres. D’aquesta manera donem per acabada aquesta primera etapa del material i ens centrem en la fusta. Per una banda només falten muntar un parell –de les dotze- encavallades i clavar-les i aplicar el “Carbon Finí” com a tractament antitermites, abans de la seva col·locació.
Parlant de fusta, en Matar, el fuster habitual, ha començat a treballar en les fulles de les portes. Vam estar revisant conjuntament les fustes, que ja portaven setmanes assecant-se a l’obra, i l’especejament de les planxes.
I hem tancat la gestió del transport de les closques de palmera per fer el paviment exterior tot i que no ho rebrem fins d’aquí unes setmanes quan comencem a treballar en aquesta fase de l’obra.
Dissabte va ser un dia mogudet, entre la recepció del camió provinent de Bignona amb tot el material de la quincallerie de la coberta i amb l’última comanda de fusta de la scierie de Boutoulate. Finalment sembla que hem aconseguit tenir tota la fusta, tant la blanca com la vermella que vam tornar a demanar ja que no complien les dimensions mínimes. Ens va costar, esperem, un darrer viatge a Boutoulate per acabar de tancar-ho. Just quan vam acabar de descarregar el camió va venir l’Adama amb la seva serra mecànica, per tallar la palmera morta de la parcel·la. Va ser tot un espectacle i confessarem que ens va fer patir just en el moment de caure, arran del primer impluvium.
I durant pràcticament tot el dia ens va acompanyar el Lamine, treballant en la col·locació de mobiliari interior del Mòdul de Residència: estanteries de la cuina i tauletes de nit a les habitacions. Van quedar pendents els penjadors .
I aquí estem, una tarda de diumenge, escrivint aquest mail des del porxo de l’impluvium, mentre esperem l’arribada del Martí i el Luka, el tercer i últim torn del projecte. Per una banda molt contentes de poder compartir aquesta experiència amb ells i per altra, tristes perquè cada cop veiem més a prop la nostra tornada a Barcelona.
Bo esemaine diamenediole
Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada