CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Després de tant de treball hem gaudit les festes com ningú!

Resum de les dues darreres setmanes a Koilkunta, Índia:

Setmana 16: “Panni Bagundhi”

Comencem la setmana d’una manera molt engrescadora, desplaçant-nos a un poble a 50 km de Koilakuntla per conèixer el futur i possible proveïdor de rajoles de la solera de planta baixa, que formaran l’aula i el porxo del nou Centre d’Haribala. El nostre viatge, encara que sembli massa agosarat, perquè encarà trigarem a fer la fase d’acabats, té mes a veure amb un tema d’opcions d’execució + pressupost que hem de tenir en compte just en aquest moment per poder seguir endavant sense problemes posteriors. 

La fàbrica ha sigut espectacular, ens ha encantat ser-hi i poder veure com treballen encara d’una manera tradicional però súper-efectiva i la bona qualitat de material natural de cantera que tenen a la regió. És una fàbrica de marbre que extreu peces de 30x30cm naturalment del gruix que veieu a la fotografia, i aquesta serra d’aigua (radial) la va tallant en seccions mes petites, que després seran polides per uns altres dos homes, en total 3 treballadors a la fàbrica tallant i polint. 

Fàbrica de peces de mabre

Després hem anat a visitar una altre fàbrica de pedres de peces de pissarra grans que fan servir molt a la regió per infinites finalitats, tan per solats, com per murs de tancament, com per sostres, per murets etc..... per saber preus i poder fer una comparació posterior versus necessitat i durabilitat. 

La tercera parada que hem fet, ha sigut a la fàbrica de graves que ens ha proveït fins ara, durant fonamentació i pilars. Com estàvem per la zona, les volíem conèixer personalment i tenir l’experiència de veure com funcionen i com estan muntades. Hem aprofitat per fer una comanda per la solera. 

De mentre a l’obra, els treballadors han acabat d’omplir els últims centímetres de sorra de la solera i l’han compactat per demà poder abocar i col·locar les graves que ja hem demanat. Estem súper emocionades perquè des de que hem arribat l’obra ha fet un canvi molt gran. 

Valadogi i l'equip posant les graves a la solera

Durant els següents 3 dies vam omplir de graves de 40 mm la part superior de la solera. Aquí plou molt i sense avisar, i ens ha anat bé per drenar l’aigua i anar compactant les capes de terra de sota que anteriorment hem estat omplint. Anirem agafant molt bon nivell d’aquí a que fem la capa amb bricks i morter de calç. 

L’edifici té 140 m2, i la capa de graves que hem col·locat 20cm pel que el treball ha sigut duríssim i a sobre sota un sol espaterrant! Tant dur a sigut que el 4t dia de treball, els treballadors van arribar a les 7h com els hi vam dir, però no s’aguantaven dempeus i al dia següent vam haver de fer festa, canviant-lo de dia de la setmana, perquè estaven tots amb dolors musculars extrems. 

Durant els dies que hem estat col·locant les graves també hem comprovant com posaven la “Pipe” (tub) del lavabo de planta baixa, observant i comprovant com hauria de ser la inclinació i el forats que havíem deixat previstos en els murs de “basement. La veritat ha sigut divertit i entretingut, encara que no l’hem fixat al terra ja que es podria per malbé durant la fase en la que ens trobem, aixecant murs pilars i jàsseres. 

Vista del forat de la "pipe"

Una altre cosa que hem fet durant la setmana ha sigut re-hidratar les rasses de calç per poder fer el morter de calç de la solera. Aquest és un procés que s’ha d’anar fent continuadament tant en rasses o dipòsit, ja que necessitem mesclar bé i desfer les pedres grans de manera que s’hidrati tot homogèniament i no quedin pedres entre mig del morter i a la junta. 

Krishna 2 mesclant i rehidratant les rases de calç

Quan estàvem construint el “basement” ens vam adonar de que havíem de canviar la manera de fer el morter. No tant les proporcions, sinó la manera de fer, en la preparació. Fins ara, es feia de manera manual, però amb les quantitats que en necessitem, hem fet números, i preu-temps-qualitat hem decidit llogar la “Miller” com li diuen aquí, i perquè quedi clar, la formigonera per nosaltres. 

Sudakar, Krishna i els seus treballadors pujant la Miller a PB

Així que, formigonera en dansa! que ha costat un “huevo” pujar-la fins al nivell de planta baixa ja que pesa moltíssim. Amb tot disposat, ja estem preparats per poder començar a tota canya a pujar els murs de pedra i “brick” de planta baixa que tantes ganes tenim, i que ens donaran els suport per fer les bastides i poder començar les bigues de planta primera dintre d’unes setmanetes!! Quines ganes que tenim penya!!! Estem ansioses!!!

A tot això, els treballadors han començat a tallar les pedres a mida i nosaltres hem anat a pels “bricks” de terra i pellofa d’arròs cuits, per tenir tots els materials a punt per dilluns començar la setmana amb força i alegria. 

Fàbrica de maons de terra cuita

Hem aprofitat, a la fàbrica de maons, per preguntar si ens podrien fer rajoles del mateix material, o maons amb menys secció per poder fer el forjat i escales utilitzant la tècnica de la volta catalana. D’aquesta manera podríem alliberar el forjat de pes, i donar-li una nova magnitud arquitectònica a l’espai, tal i com està previst en l’avantprojecte. La resposta encara estem deliberant si ha sigut positiva o negativa, però més endavant us explicarem com s’ha solucionat!! 

Un altre treball que hem fet per finalitzar la setmaneta, i amb això ja acabem, és impermeabilitzar la línia de mur que separa el “basement” de planta baixa per evitar les humitats per capil·laritat. Ens pensàvem que seria difícil trobar la pintura adequada o amb una marca que ens agradés, però al final ha sigut un encert 100% i estem súper contentes amb el resultat. 

Raju pintant la filada d'impermeabilització del mur

Setmana 17: “4 days of Festival + 1 day hangover = 2 days of work” 

Com podeu percebre pel títol, aquesta setmana ens ho hem passat d’allò més bé, però no per la feina sinó per la manca de la mateixa, es a dir, “nos a colmao la fiesta, comer y beber”. Hem canviat la calç per “Dosha” i els pantalons per “Saris & Panjabis”, de la mateixa manera que el “work place” per Gandikota i altres indrets de la regió. 

El dilluns vam començar la setmana donant-li canya a la Miller, fent la nostra primera prova amb el morter de calç. La proporció que hem fet servir es la següent, 9 “baskets” de calç ja hidratada i 11 “baskets” de sorra, afegint-li una miqueta d’aigua durant el procés de mesclat. Això és el mateix que dir que sense hidratar seria una proporció 1:2 aproximadament. Des del principi , la calç era només pel morter que faríem servir per la solera de planta baixa, però un cop hem tingut la calç hidratada, i veient el volum i metres quadrats que tenim de mur en aquest edifici, hem decidit fer el projecte una mica més sostenible de lo esperat i treballar sempre amb morter de calç. La proporció en el nostre cap sempre ha estat 1:3 , però vam provar amb un morter amb proporcions més petites de calç i ens va semblar massa sorrenca, així que aquestes primeres filades ens hem curat en salut, i hem fet la proporció 1:2 per veure com fraguarà i tornar a prendre una decisió si s’hagués de canviar! 

Pastada morter de calç proporció 1:2

Del que ens vam adonar en aquesta primera experiència, és que les rasses de calç contenien la cal hidratada i apagada a la part superior, però no havia penetrat a la inferior, el que feia que per l’escalfor continguda, s’haguessin creat roques més dures, que costen aixafar i desfer posteriorment. 

És molt important que durant l’apagat de les pedres es faci per torns a poc a poc i es desfasin bé les roques i la pols de manera que quedi tot una pasta homogènia sense grumolls, perquè sinó posteriorment al fer el morter i al aplicar-lo, quedaran pedretes en ell. 

Al matí vam pujar 5 filades, que faran de sòcol de mur de PB , i van començar a muntar les bastides. Aquí les bastides que fan servir, òbviament, son diferents a les que fem servir allà. De moment hem decidit fer-ho com ells ho fan perquè l’alçada a la que estem treballant no és massa alta, i no hi ha perill de bolcament, ni de mur, ni personal, però estem dissenyant de quina manera podem millorar-les perquè no creïn moment al mur, ja que queda subjecte a ell mitjançant unes fustes dins uns forats que hem deixat sense omplir. 

Tot i tenir els nostres dubtes al principi de si les seves bastides serien inestables, o incòmodes, o compondrien un perill per l’estabilitat de mur, hem de dir que ens ha sorprès moltíssim i tenim casi la certesa 100 % que funcionen i funcionaran súper bé. 

Són ferm, estables, i funcionen bé. 

Vista de la bastida per la part exterior del mur 

Vista de la bastida per la part interior del mur

Al final del dia vam compartir riures, cerveses i experiències tot parlant de les festes que venien els pròxims 3 dies consecutius. 

Han sigut 3 dies de festes Hindús i Musulmanes, molt importants a Koilakuntla i arreu d’India, tant, que tots els nens d’Haribala han marxat amb les seves famílies als pobles durant 7-10 dies. Aquí ens hem quedat al “batallón” la Bruna , la Erika i la Lakshmi (una nena del centre que no té família, només una àvia que no pot fer-se càrrec d’ella perquè és molt gran, així que la hem adoptat a la “Volunteers room” aquest dies). 

La 3a morquetera, la Laksmi perparada pel primer dia de festival

El dimarts al matí, ben aviat cap allà a les 9h, mentre estavem fent el “ganso” les 3 a l’habitació, de sobte sentim veus masculines en Telugu parlant a prop de la porta, ens girem i ens trobem en Krishna i en Sudakar, els nostres treballadors, als que més carinyo els hi tenim, tot arreglats, guapos i perfumats. Ens han sorprès com mai amb la visita, és el primer cop que ho fan, i ens proposen que anem a dinar i a passar la tarda a casa d’ells per conèixer les seves famílies i no passem un dia tan especial soles! Ha sigut un dels moments mes tendres i més agradables de la setmana i que no oblidarem mai. Per ara i per sempre en Krishna i en Sudakar seran el nostre Nana i Anna indis. 

Foto de familia a casa d'en Krishna 

No os podeu imaginar la quantitat de coses que ens van treure bones per menjar, com gaudien veient-nos menjar i menjar, en Krishna ens va comprar unes cerveses i vam estar brindant amb ell. És un dels homes mes “open minded” que hem conegut aquí. 

Desprès vam anar a casa d’en Sudakar, i altre cop a menjar i a menjar i a rebaixar les cervesetes amb Sprite, riures , fotos de família, del casament, dels aniversaris dels fills i filles, riures i intercanvis d’amor que estaran per sempre dintre dels nostres cors. 

Full Enjoying al festival amb la Saroja la Vanitha i la Laksmi

Aquell mateix dia al vespre, cap allà les 19h, comença el recorregut pels temples del poble, i les 3 “mosqueteras” junt amb la Saroja, Vanitha i en Nana Krishna vam arreglar-nos, plantar-nos els Saris, vestimenta típica d’aqui per les dones índies, i ens vam endinsar a l’espectacle i com diuen aquí : FULL ENJOY de temple en temple, de troballa en troballa i visitant totes les cases d’amics, familiars i treballadors!! 

Al dia següent i l’altre vam aprofitar per fer una miqueta de turisme per la zona i anar a visitar llocs pròxims no més llunys de 4 horetes. Vam llogar un jeep per poder anar tots el membres despenjats que quedàvem per Haribala i algunes amigues del poble! 

Tots i totes preparades al Jeep per sortir de ruta a Gandikota!

Entre aquests llocs, vam visitar les “Belum Caves” i “Gandikota” sempre amb la companyia de la nostra família Telugana que tant ens ajuda i ens acompanya sempre en tot, la nostra Cheli Saroja, Vanitha i la china china Lakshmi!!! 

Ha sigut una setmana plena de coses diferents, de vivències que no oblidarem mai i de moments d’apropament amb les persones que ens han fet gaudir Koilkuntla d’una manera molt diferent, apropant-nos més a sentir-la casa nostra!!! 

Saroja a Gandikota

Com era d’esperar, després d’aquest 4 dies de festa i mini vacances a costat molt tornar a la feina i al ritme, tant per nosaltres com per els treballadors, de manera que hem tingut un dissabte de “ressaca” a la feina, tallant pedres l’estil Indi, de 10 minuts treballant, 10 descansant i un diumenge de morter i filades de mur no massa entretingut, amb el cap viatjant a tots els records i moments viscuts durant les vetllades!