Capítol VI – Entre gotes
Un nou dia s’aixeca amb el cant de les gotes a les teulades. És diumenge i comença una nova setmana, una setmana que amb els 5 minuts que portem dempeus preveiem que serà com l’anterior: passada per aigua.
Arribem d’hora al taller, obrim el nou cadenat, encenem els llums i no responen. Ho mirem tot: els interruptors, les bombetes i qualsevol cosa que pugui fer que no funcionin. Encara som novells aquí i no pensem que la raó de que no funcionin es que som a Nepal, i aquí aquestes coses són part de la vida quotidiana.
Capítol VII – El final proper
No hi ha millor sensació que la de veure com aquell projecte en el que has estat treballant tant de temps, ja sigui des de Barcelona o bé des de Bhimphedi, pren forma. És una forma coneguda, és una casa que ja només precisa uns últims retocs que permetin acollir els nous propietaris.
Podria semblar que els últims retocs són cosa d’una setmana, no aquí. Es viu a un ritme diferent, la compra del material més senzill pot ser el teu company inseparable de la setmana.
Capítol VIII – L’esperat inici
Amb el prototip de fusta “patra” preparat per rebre els últims retocs, arriba el moment de donar pas a la nova construcció. El prototip de bloc, se situa al costat d’un petit hort de difícil accés on les feines comencen tan bon punt surt el sol. El camí fins al lloc, estret, inclinat i amb escales, ens plantejarà un repte per transportar els materials.
L’esperat inici no arriba sol, en un dia passen moltes coses i avui, reprenem també el prototip de dhunga-mato. Sense deixar de mirar el cel amb l’esperança que el dia ens acompanyi, fa sol i es veuen núvols a la llunyania. L’esperança és suficient per aguantar gairebé tot el dia, fins que el primer repicar de l’aigua a les pedres ens mou en una direcció totalment oposada, tapa, recull, revisa i aixoplugat.
Capítol IX – La profunditat
Comencem a excavar, les cordes i barres de ferro marquen el pla d’acció i els treballadors comencen decidits la seva tasca. Se sent el rascar característic de la pala amb el sòl que cada cop s’escolta més sec. Quan baixem uns 20 centímetres ja no rasca la pala, xoca. Apareixen les primeres pedres, encara petites, que treuen fàcilment per continuar baixant. La norma és ben fàcil, com mes profund més grosses són les pedres i més forts el sorolls que acompanyen l’obra.
Capítol X – Un barri als núvols
Es dissabte, arriba la calma a Bhimphedi. Al carrer l’activitat es frenètica com cada matí, però la gent no va a les botigues, són tancades i tenim festa. Ens llevem ben tard, a les 8 ja som dempeus i llestos per endinsar-nos en un camí que ens pujarà més amunt dels núvols que ara veiem mentre tanquem la porta de casa. Coneixem el camí, carrerons que ens van allunyant del nucli i ens apropen al pont de Supping. Portem a les nostres mans un tresor molt valuós, les House Forms. La pujada comença, se sent soroll als arbres i mentre pugem, un grup de micos ens acompanya fins les primeres cases del barri, ens trobem a Tallo Supping. Allà busquem qui ens indiqui com arribar a les dues cases que visitem durant el dia.
Arribar a una casa és ben curiós, semblen reservats al principi, i nosaltres també. Però de cop i volta tot canvia i comencen els diàlegs, els oferiments de menjar i apareixen nens de totes bandes demanant fotografies a crits. I nosaltres sense pensar-ho complim els seus innocents desitjos. Pugem i seguim pujant fins a Matilo Supping, allà ens agafa una posta de sol increïble, la gaudim i molt. No se’ns passa pel cap que una posta de sol dona pas a la nit i que el camí fins a casa encara és llarg, un cop ens n’adonem baixem gairebé tant ràpid com ho faria un nepalès, que no és poc. Arribem que és negre nit i ens espera un sopar genial a Balmandir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada