7 del matí i el nostre despertador personal, en Subarao (watch man), l’home que vigila a la nit el centre d’Haribala, comença a fer gresca amb les seves eines de “desatasco”; just a on donen les finestres de la nostra habitació, cosa que fa cada matí (un dia li robarem les eines i li amagarem).
Per un moment pensem que ens està aixafant la guitarra perquè és divendres, dia sagrat, normalment el nostre dia de festa, però de seguida ens despengem de la il·lusió i caiem de cul a terra perquè aquest divendres, “de fiesta na nai”.
Aquests dies hem canviat de grup de treball, ja que els contractistes que teníem fins ara només s'encarreguen de l'estructura i la fonamentació. La feina que hem de fer aquest pròxims 5-6 dies és de moviment de terres per preparar bé la solera de planta baixa.
El pla fins ara ha sigut sempre aprofitar les terres de l’excavació dels pous, sabates i riostes per omplir la part del “besament”, és a dir, per fer la base de la solera sobre la qual abocarem la capa de graves. És una solució constructiva sostenible i més econòmica que un forjat sanitari, per exemple.
A l’obra tenim 3 muntanyes de material que utilitzarem per reomplir aquest espai, un de terres llimoses, una altre de “bricks” extrets de la construcció anterior i un altre de terra superficial.
El pla pilot era fer tota la feina amb 6 treballadors, 2 col·locant les terres al cistells, 2 transportant-les fins l’edifici i els altres 2 abocar-les i repartir-les dins el forat. Hem arribat a l'obra súper motivades pensant que en un tres i no res estaria llest, però conforme a anat avançant el matí, hem començat a desesperar-nos pensant que no acabaríem mai!!
No sabíem ben bé si és que no havíem calculat bé els m3 (que eren molts), si és que els treballadors anaven lents expressament perquè treballen per hores ( que també), o és que el dia estava sent extremadament calorós, feia molt sol i molta calor. Amb aquests tres factors en marxa dansant, l’ànim entre confús i enfadat per les circumstàncies, vam prendre la decisió de fer una jornada de 6 hores i no treballar a la tarda per poder planificar i re-emprendre el treball amb més calma. En aquell moment pensàvem que estàvem perdent temps i diners, a part de demanar un treball físic massa excessiu als obrers; així que, al cap i a la fi, tot i haver despertat sabent que el dia de festa i lleure s’havia esfumat, vam poder gaudir d’una tarda d’aixopluc prenent decisions dels pròxims passos a seguir.
L’endemà ens despertem grisos, ha plogut tota la nit, com diuen aquí “full varshaam”. Una mala notícia per nosaltres, que sense saber-ho encara durarà tota la setmana, i serà el pitjor que ens pot passar en aquest punt del projecte.
Amb aquesta informació, i sabent que l’accés a la parcel·la y les terres són el festival dels llims i l’aigua, decidim només fer treball de preparació de tall de pedres per seguir els murs que pujarem fins al primer pis amb pissarra, i també tallar les bosses de ciment buit que utilitzarem com a geotèxtil per la capa de solera. Vam deixar unes hores que s’evaporés i s’assequés la terra per poder, a la tarda, intentar llogar la màquina, la retroexcavadora, anomenada aquí la “JCB” per la marca.
Van passant les hores i parlant amb el “tall man” vam prendre la decisió de trucar a la JCB i a cinc treballadors per poder continuar amb el re-ompliment. La maquina es col·locaria a dins i els treballadors mourien i compactaven la terra. Així doncs vam trucar l’Arlapa (l’home dels contactes a Haribala) que va avisar el maquinista i els treballadors que a les 14h van arribar i es van posar a “tope amb la cope” per tenir-ho tot llest entre aquell dia i el següent.
14:30h tots a dins: pantalons arremangats, càmeres de foto preparades, JCV amb música Índia a tot ritme, i ens comencem a moure. Haig de fer parèntesis un moment: si no heu vist mai la retro treballar, al·lucinareu el dia que la veieu, com ho vam fer nosaltres, adrenalina corrent en vena!!! Us ho asseguro, impressionant, “bicho malo”!!!.
Com tenim una setmana de sort i una altre no, era d’esperar, VA CAURE EL DILUVI UNIVERSAL ALS 30 MINUTS D’HAVER COMENÇAT; tant és així, que la JCV va haver de marxar, però els treballadors sota la pluja van acabar de col·locar i compactar la terra sinó volíem un estanc natural dins els murs de l’edifici l’endemà.
Els següents dos dies a sigut una baralla amb la pluja i una baralla amb el temps, ja que hem intentat llogar la retroexcavadora durant 2 dies seguits, però no donaven servei perquè sabien com estaria el terra desprès de cada tarda i nit de pluja. Per aquesta raó hem fet jornades de 8h a 14h de col·locació manual de bricks com capa de separació entre llims i terra superficial, i moviment de terres, i a les tardes tallàvem les pedres de pissarra per seguir pujant mur. Hem hagut de prendre’ns una tarda més sense treballar a l’obra, temps que hem empleat per re-calcular l’estructura vertical tot fent l’AS-BUILT. El que no avancem aquesta setmana per un lloc l’avancem per l’altre .
Com a conclusió de la setmana i planificació de la següent, prenem la decisió junt amb treballadors i administradors d’Haribala, que fins que no es pugui portar la màquina, encara que no obrim l’obra, avançarem per una altra banda, perquè optimitzarem més els recursos. Mentrestant, nosaltres anirem a parlar amb els proveïdors de plàstic, calç, graves, sorra i acer per encarregar les quantitats necessàries per la solera, ja que trigaran uns tres o quatre dies a poder-ho portar, i necessitem tenir-ho a temps per l’execució un cop les terres estiguin re-col·locades i compactades. A part de que ens posarem a resar totes les nits perquè els déus hindús ens donin “tregua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada