Setmana 25
Kassoumaye!
Bu nucane!
Kassoumaye!
Aquesta setmana per fi arribava l’esperat final del Ramadà i, inshalla, també el de la construcció de les cobertes. D’entrada, tota la xapa del primer mòdul va quedar col·locada al llarg dels dos primers dies. Cal mencionar respecte aquesta tasca que comportava una major complicació que quan s’hi va posar la primera comanda, ja que ha calgut fer lliscar cada una de les xapes de manera que passés entre l‘estructura de fusta vermella i el conjunt que suporta la palla. A més a més, a posteriori calia fixar les noves xapes assegurant-se que quedessin per sota de les anteriors, de manera que l’aigua no pugui passar-hi.
Tot i que aquest procés es va realitzar amb certa celeritat, a mitjans de setmana va arribar una aturada –esperada- degut a la celebració del final del Ramadà, l’anomenada Korité. Es tracta de dos dies de festa i gresca on les famílies es reuneixen en àpats abundants. Així, tant dimecres com dijous, no van haver-hi maçons a l’obra. Cal dir que durant les quatre setmanes de dejuni havien treballat dur i es mereixien un descans.
Divendres, emperò, encara no es va recuperar la normalitat a l’obra ja que mancaven efectius treballant-hi, senyal que la festa havia estat bona i havia acabat tard. No obstant, l’últim dia si que van venir tots i, en una jornada intensa –la primera sense dejuni- van enllestir la col·locació de la xapa del segon mòdul; just abans d’una nova pluja. En aquest sentit, destaquem que durant aquesta setmana les tempestes ens han donat una treva i els desperfectes del retard amb les cobertes han estat minsos. Veurem quina sort ens depara el proper mes de l’hivernage.
Bo esemaine diamenediole!
Setmana 26
Kassoumaye!
Kassoumaye, nittingulo!
Kassoumaye!
Aquesta setmana ha estat dedicada exclusivament a la construcció de la solera. La primera part per a tal tasca consisteix en l’ompliment de terres de les zones a formigonar. Així, el primer dia els maçons van estar transportant les sorres, d’entrada als interiors i, tot seguit, als exteriors. Per poder realitzar els desplaçaments amb comoditat, també es va efectuar una neteja important de la zona d’obra que, alhora, contribuïa a reduir el risc d’accidents durant la fase de construcció.
Una vegada omplerts els diferents espais, calia procedir amb la compactació de les terres, de manera que s’evitin assentaments diferencials a posteriori que puguin esquerdar o, fins i tot, trencar la llosa de formigó. Per a aquesta tasca, primer calia ruixar amb aigua les noves terres per tal de millorar el procés de compactació i, una vegada el terreny quedava eixut, es procedia a comprimir i aplanar les terres amb les ‘dammes’ –un mànec de tub metàl·lic amb una gruixuda placa d’acer quadrada a la part inferior.
Finalitzat aquest procés, ja es podia començar el formigonat. Per a això, es barrejava sorra blanca amb ciment, grava i aigua, i s’anava col·locant de manera que formés una superfície plana. Es va començar amb el primer mòdul, partint per l’aula i després el magatzem i els lavabos, i, posteriorment, es va prosseguir amb el 2n mòdul, repetint el mateix ordre. En aquest sentit, cal fer dues puntualitzacions. La primera, que va caldre fer un afegit de terres tant a l’interior com a l’exterior del 2n mòdul que, com que implica un temps d’assecat, va comportar un dia sencer de feina. La segona és per comentar que els exteriors s’han posposat per a la setmana vinent per tal que, mentre s’hi treballa, a l’interior ja hi pugui haver el ‘carreauleur’ (enrajolador) col·locant el carreau-cassé (trencadís ceràmic) que donarà l’acabat final als terres del projecte.
Paral·lelament a aquestes feines, s’ha anat curant –regant amb aigua periòdicament- les zones formigonades, de manera que s’evitin futures fissures per la contracció pròpia del seu assecat.
Bo esemaine diamenediole!
Luka Mané i Martí Diediou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada