Namasté!
Aquesta ha estat una setmana molt més tranquil·la que l’anterior ja que, per sort, hem aconseguit superar la ‘deadline’ que marcava el govern i –quasi- tots els beneficiaris han pogut presentar les fotografies de les seves fonamentacions finalitzades. El que ens tocava a nosaltres aquests dies era aprofitar el temps que requereix el curat del formigó de la ‘plinth beam’ per avançar altres passos del procés de construcció dels habitatges.
No obstant, abans de tot això hem tingut temps per una petita celebració aprofitant una festivitat tradicional nepalesa que consisteix, bàsicament, en menjar -o això vam entendre-. Així, amb alguns dels treballadors ens vam organitzar per cuinar plats típics de les respectives gastronomies i vam passar el dia endrapant i celebrant l’èxit assolit en les diverses obres dels futurs habitatges.
A partir de l’endemà ja vam deixar el lleure de banda i la primera acció va ser anar a Hetauda a una fàbrica de blocs de formigó. Els objectius eren nombrosos; calia assegurar-se de la qualitat de la mescla –de grava, sorra i ciment- amb la que estaven fets. Després, escollir un model que fos adient per la tècnica constructiva del bloc confinat, on són necessaris forats de gran dimensió per poder passar-hi un rodó i formigonar al voltant. Per últim, calia negociar el preu de cada unitat així com el del transport fins a una zona de difícil accés com és Supping. Per a tot plegat vam comptar amb l’ajuda d’en Niranjan, que va aconseguir un preu molt competitiu!
A tot això, ens quedava encara un beneficiari a l’alt Supping que no havia pogut acomplir els terminis. Per la seva banda havia acudit al govern per demanar una pròrroga però sempre amb l’objectiu de finalitzar la fonamentació aquesta mateixa setmana. De manera vam continuar pujant per controlar el desenvolupament d’aquesta obra i, ja cap a finals de setmana vam poder donar-la per acabada.
Mentrestant, al baix Supping on hi ha dos dels beneficiaris, les coses van força diferents. Un d’ells, de manera autònoma i precipitada, va contractar mà d’obra i va fer-se ell mateix la fonamentació. La va fer força diferent a la nostra i això a provocat que calgui fer un model a mida de la seva ‘plinth beam’ que només podrà ser de Dhunga-Mato. Almenys, però, no hem hagut de preocupar-nos-en durant aquests dies de tant estrès.
Una cosa semblant succeeix amb l’altre beneficiari de baix ja que no ha calgut que ens preocupéssim per la seva fonamentació aquests dies, tot i que per una raó ben diferent. Ell ha engegat dues cases a la vegada, una d’Awasuka i una altra, i és a través d’aquesta segona que ha sol·licitat l’ajuda del govern. De manera que aquesta altra és la que ha prioritzat de cara a la ‘deadline’ i només ha estat a partir d’aquesta setmana que ha començat a dedicar-se a la d’Awasuka. Així nosaltres hem realitzat el ‘site-fixing’ i ells han estat cavant i esperem poder acabar la fonamentació la setmana vinent.
Per aleshores, comptarem ja amb la presència del nou torn de voluntaris. És una bona notícia, però, malauradament, implica que el nostre torn aquí comença a agonitzar... esperem poder fer un bon solapament amb ells i que el bon ritme de les obres es pugui mantenir els mesos vinents.
Arco hapta betaula!
Irene, Marta i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada