17.2.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Enjoying last days with the worku family all together!







































Hola !!! Ja hem tornat!!! I tenim moltes ganes d’estar a peu d’obra. Ha estat molt bé anar passejant-se i visitar la Índia aquests dies. També hem aprofitat per anar als pobles del voltant i demanar alguns pressupostos dels materials necessaris que ens permetran seguir avançant amb l’obra. Hi ha moltes formes de transport… però el tractor és la nostra preferida!!! Un tractor que disposa d’un remolc metàl·lic d’unes grans dimensions per a transportar càrrega i voluntaris, té la duresa perfecte per deixar-t’hi l’esquena a cada desnivell que tenen les carreteres per aquí, té capacitat per acumular de tot, així que l’uniforme adequat per anar-hi és el més brut que es tingui, això si, ve amb un conductor que va per feina però que si veu una paradeta amb menjar del bo, para per a que ens oblidem de tot i gaudim del paisatge i del menjar.
Al tractor en un dels viatges a Nandyal























Doncs sembla que quan més ganes tenim d’estar a l’obra, més ens toca viatjar en tractor… Aquests dies hem fet moltíssims trajectes fins a Nandyal a per bricks. Allà és on tenen les fàbriques i en produeixen de dos tipus: els ‘Red Bricks’ i els ‘Machinery Bricks’. La gran majoria de constructors aquí fan servir els ‘Red Bricks’, ho marca la tradició i a vegades no cal argumentar res més; i tots ells creuen que són millors; però a l’hora de la veritat encara no està del tot clar. A l’obra hem fet servir els ‘Machinery Bricks’, no es desfan a la mà com els altres i estan realitzats d’una forma més industrialitzada, amb una màquina com de fer botifarres; a un costat hi posen la barreja de la argila i la pellofa d’arròs, i per l’altre costat surt un ‘xurro’ rectangular que van tallant amb la mesura dels ‘bricks’.
La màquina dels bricks

Material preparats per començar a pujar murs












































A més a més, el proveïdor dels ‘Machinery Bricks’ ens tracta molt bé, ens fa un bon preu, ens convida a ‘snaks’ i no ens intenta estafar com ens ha passat amb el dels ‘Red Bricks’... Estem morenes d’aquest ‘solano torrador’ però encara no colem per índies, i aquí no se’ls hi escapa ni una per sortir-ne beneficiats!!

A l’obra, la feina ‘sigue su curso’, s’ha realitzat el ‘smooth’ dels espais entre les ‘garandes’, d’aquesta manera aconseguim tenir un bon acabat des de a baix del forjat, i evitar l’escolament d’aigua o humitat entre les juntes dels “bricks” i donar-li un millor aspecte.
Acabats al forjat





























També, a la planta superior s’estan pujant els murs, uns de pedra i els altres de ‘bricks’. Aquesta feina és lenta, en total unes 3 setmanes, ja que s’han de transportar totes les pedres i tots els ‘bricks’ des de la cota de terreny fins a dalt del forjat de primera planta; una feina que comporta temps i un gran esforç per part dels treballadors.
Començant a pujar el mur de pissarra

Puant mur de bricks












































Els dies passen, uns sembla que avancem més que d’altres, però amb un bon ritme es va veient el canvi de l’edifici i com progressen els aixecaments dels murs.

A l’obra, tenim nous integrants, tant humans com animals... jejejje. Us presentem en ‘Tremendu’ és un gosset jove que coneix la millor zona on hi ha bona ventilació i s’està a gust a l’obra, sempre estirat a la fresqueta. A més, ens la vigila quan no hi som, dels micos lladres de menjars... no et pots despistar ni un segon amb la fauna que es passeja a la obra!!!
El gosset Tremendu i l'Erika






































Mentre anem pujant murs, com sempre entre broma i rialles, aquesta setmana estem melancòlics perquè a la Mercè se li acaba el temps amb la “worku family”, sempre estem dient-li que li robarem el passaport i li tallarem de manera que s’hagi de quedar permanentment a “Koilakuntla” i el “Siva rao” li portarà l’entrepà a la presó! El dia 2 ja se’n torna cap a Barcelona, i la família i amics d’aquí la trobaran a faltar. 
La Mercè, en Guru i el 'jefe jefazo'























Aquesta setmana s’ha incorporat gent nova a l’equip, i l’equip de sempre ha estat a un altre poble treballant, però l’últim dia de la Mercè en quan van acabar a les 6:00pm, van venir al “work place” i vam despedir-nos com cal, amb pica-pica, fotos de record pels nois i bromes i records dels temps junts passats!! 
La Mercè i els nois la tarda de comiats









La Mercè acomiadant-se de KKL





































Els murs, tan els de “bricks” com els de pissarra estan treballats amb unions de pedres de pissarra que fan d’ampits i de dintells de les obertures, a la vegada que ens ajuden a travar el mur de dos o 3 fulles i ens protegeixen del sol i de la pluja. Aquest cop hem anat a buscar les pedres tallades a un poble proper anomenat “Bnagana Pali” que ens ha aconsellat el constructor, el “gran jefe”, i la veritat és que ha sigut un pim-pam i la gent molt agradable. 
Pujant el mur de pedra

Pujant les pedres de trava i protecció de les finestres












































L’enrenou com sempre ve quan hem d’endreçar-les a la parcel·la, no perdre-les i tenir-les totes controlades per col·locar-les més endavant. Aquest cop ho hem fet molt bé! 
Pujant particions

Pujant murs












































Tenim murs d’una fulla (simples) de dos (dobles) i de tres (tripes), de manera que a la façana Oest, on tenim tres fulles de “bricks”, hem decidit pujar-la de manera que creem una càmera, un espai en la línia de “brick” del mig que omplirem amb aïllament tèrmic natural, una mescla d’argila, sorra i palla, que hem preparat l’Anipa, el Guru i l’Erika. Ha sigut com tornar a l’escola a fer farinetes, però amb els peus!! Com sempre amb el “alaaaaaa Madamme, pichi Madamme pichi....”!!! Que vol dir boja!!! 
Preparant l'aïllament

Mati i Jackie preparats per col·locar l'aïllament























L'aïllament col·loct als forats











































L’Erika es quedarà sola uns dies fins que la Natalia arribi el divendres a Koilkuntla. Haurà de fer un viatget molt tranquil i rapidet, només 15 hores de vols més 7 hores d’autobús amb pantalla plana i la trobada amb una ja casi local (Erika) a l’estació envoltada de mantes esperant-la mentre fa una clapadeta! 
Luxury bus







































Per fi ja estem les dues a Haribala, i comencem a posar-nos al dia amb les cosetes de la feina, l’organització i el següent pas que haurem de donar. En 2 dies tots els murs estaran pujat fins a dalt de tot i vindrà la llosa “party”, la qual esperem amb moltes ganes i nervis!! 

En resum ha sigut una setmaneta tranquil·la i molt calorosa en la que hem fet obertures i murs a la planta primera, la part forta ha arribat junt amb la Natalia, així que prepareu-vos per aquest següent torn!! 
Benvinguda Natalia!