PROGRAMA AWASUKA: avancem amb el Dungha-mato, el prototip de bloc, i fem maons per a les cuines sense fum!

Capítol LI– Una nova etapa

Comença la setmana i s’inicia una nova etapa, amb moltes ganes i energia ens dirigim cap a casa de la Santamaya. Comencem fent el replanteig, situant els blocs i preparant els mitjos blocs i els blocs foradats (aquí els blocs són coberts per una banda...). El dia passa volant i aconseguim situar els blocs i fer una filada d’una paret, sembla que avança lentament i no correctament ja que la paret que han fet no està recta... Per altra banda al dungha-mato seguim pujant mur i acabant de muntar la bastida de bambú, tot va sobre rodes. 

Abans que s’acabi l’horari laboral arriba un “minibus” amb la família de l’Andrea, són 10!!! I venen amb bus i guia incorporat!! Els comença a ensenyar com viuen aquí i els fa menjar “dero” amb les mans. A la nit celebrem la seva arribada tots junts amb truita de patates, pa torrat i embotit, mmmmmm que bo que està!!

La família de l'Andrea ja està aquí!

Comencem amb els blocs

Capítol LII– Reprenem el Bloc 

A partir de dilluns l’Andrea ens abandona i ens quedem la Mònica i l’Alba, comencem el dia pacientment al bloc. Pugem mur lentament ja que els ensenyem a anar comprovant que estigui bé, recte, anivellat... sembla senzill però un cop a l’obra sempre apareixen problemes i incògnites que amb els plànols no et planteges.

A mesura que avança la setmana, anem pujant mur, poc a poc i bona lletra sembla que ja han après que a cada bloc han de comprovar posició, vertical, alineació i horitzontal, tot això després de netejar i mullar la superfície i posar el morter. De la mateixa manera, a mesura que situem més blocs, també hem de situar els armats horitzontals i verticals, un element important del prototip de bloc confinat.

Tots treballant: filtrar sorra, fer morter, partir blocs, humitejar superfícies...

Quanta feina a fer...ficar morter, blocs, formigó al reforç vertical, doblegar el reforç horitzontal, situar l'armat del pilar..!

Comprovar tot, verticalitat, horitzontalitat, alineat, armat...

L'evolució del prototip de bloc

Capítol LIII– Per sobre les finestres 

Tot i que l'Andrea ha marxat una setmana, la setmana avança enèrgicament, al dungha-mato estem apunt d’arribar a l’escaleta de sobre les finestres!! Un cop acabem de fer el mur i anivellar-lo, ens porten les peces de l’escaleta amb tractor, i com qui fa un trencaclosques anem situant totes les peces, A i B a l’exterior i C i D a l’interior. Muntar l’escaleta també és tot un procés, un cop situada s’han d’acabar de fer alguns encaixos i clavar totes les peces. Un cop situada podem continuar amb el mur i acabar-la de fixar bé. Arriba dimecres i agraeixo que estiguin aquí la Mònica i el Carles, ja que és final de mes i hem de pagar als treballadors, però això comporta tota una feina prèvia, passar el registre a l’ordinador, contar les hores treballades de cada un per saber quan han de cobrar... tot plegat requereix bastant temps i ser més persones agilitza la feina.

Ja tenim la segona escaleta!

Per sobre les finestres!

Capítol LIV– Sense reforços 

El dijous ja sí que estic sola fent front a un dia que comença com sempre anant a les set al taller, dient que s’ha de fer i organitzant els equips. Un cop ja estan tots organitzats primer toca anar a visitar-supervisar i ajudar al bloc, després anar al dungha-mato a veure com van i si treballen, el dia avança com un dia més. El divendres és un dia més complert ja que apart de supervisar i organitzar l’obra, s’ha de preparar la formació. Havíem quedat amb el Shambu (l’home de les xemeneies) que en principi arribaria a les vuit, però va arribar a les 11... Vam aconseguir preparar un powerpoint amb algunes imatges de cuines i xemeneies per acompanyar la seva explicació just a temps per començar la classe. La formació va ser tot un èxit, el fet de que fos una intervenció local, que ho feia en nepalí i que vam fer una petita pràctica de com fer un maó de fang va fer acabar un dia rodó.

Tots ben atents a una bona explicació

La classe va ser tot un èxit!

Dissabte també havia de ser un dia molt complert de visita a Supping; fer maons, prendre mides, veure cases...Però el dia comença i la mònica no es troba bé per pujar, així que l’Alba i l’Ignasi (arquitecte que havia vingut a veure la feina que fem) vam tirar cap amunt. Un cop allà ens trobem amb el Niranjan, el Hareram i el Debrash i busquem d’on treure la terra, l’aigua i trobar el lloc idoni on poder fer els maons i deixar-los a secar. El temps passa i veiem que el que ens havia dit el Shambu (en una hora fer 80 maons) no seria possible. Entre reforçar el motlle, provar de ficar un plàstic, cendra o sorra per a que no s’enganxi, en portem 25 i ens fan parar per menjar dhalbhat i agafar forces. Amb la pausa també anem a casa de la Khem Kumari, una dona molt gran a la que li volem posar la xemeneia a casa, però ens diu que no, que si de cas faria un forat a la paret, que no vol travessar els dos forjats i la xapa, li fa por... Li intentem explicar però sembla que no hi ha manera, igualment agafem les mides de casa per si de cas canvies d’opinió. Veient la situació ens diuen que la podríem posar a la cuina del Hareram, així que també en prenem les mides. Ens tornem a posar a fer maons, agafem més mato i millor, i poc a poc aconseguim tenir 88 maons, així que en acabar decidim tornar cap a baix ja que si pugéssim a “mattlo Supping” a veure les altres cases que volíem, sens faria fosc, i ja hi anirem un altre dia. 

Fer maons és tot un procés..