Setmana 18 i 19:
A partir d’aquesta setmana, la feina comença a ser molt més agraïda perquè ens hem dedicat a pujar els murs de pedra i de “brick” de planta baixa, de l’edifici de les aules.
Ens hem divertit moltíssim perquè desprès d’un temps sense tocar disseny, o repensar coses del avantprojecte a nivell de proteccions solars, funcionalitat o textures, arribats a aquest punt ha sigut necessari, i això ens ha donat joc per re-projectar petites coses que ens han alliberat del treball mes tècnic o mecànic d’obra “en el campo de batalla”.
Fins ara no havíem plantejat armaris o estanteries empotrades, i el fet de visitar les cases dels nostres amics i família d’aquí, ens ha fet veure que podria ser una bona solució. Els motius han estat: el primer perquè en aquest punt l’element arquitectònic portant o de tancament esta adquirint una doble funcionalitat, no només la de separar o protegir espais, sinó la d’emmagatzematge, i el segon, perquè ens evitem haver que comprar armaris o mobles a posteriori, difícils d’encaixar, difícil de trobar a Koilakuntla i encara més difícil fer-los encaixar amb la materialitat vista de la pedra i la obra vista. A més a més és un gran estalvi econòmic.
Durant l’execució dels murs, a les primeres filades del sòcol, ens hem adonat que començava a ser molt difícil tallar les pedres a mà amb una mida de 45 cm justos per poder fer la trava del mur, així que hem decidit fer un canvi d’estratègia que ens dona molts avantatges.
Hem decidit demanar peces rectangulars de pedra tallada a màquina, de 45 cm mínim, fins a 65cm màxim jugant amb les llargades per tots els murs de pedra de pissarra, de manera que tenim una trava natural sense complicacions entre les dos fulles de mur, ens dóna un “brisolei” a les finestres de les aules de manera en que no em de posar protecció solar extra posterior a les finestres, ens dona protecció a l’erosió de la pluja en alguns punts de la façana i rugositat a la mateixa donant un joc d’ombres durant el moviment del sol que la fa més dinàmica.
Aquesta decisió ha sigut de les millors del projecte, i estem encantades de la vida, l’únic és, que com sempre, no tot va ser bufar i fer ampolles, sinó que la cerca de la fàbrica que volgués tallar tantes pedres, unes 300 en diferents mides i d’una manera ràpida i econòmica, no va ser fàcil i ens va portar bastant mals de caps i ens vam buscar més d’un “pixi” (boja en telugu) potser més que merescut, jajajajajaja.
 |
| Arribada de les pedres tallades a la obra |
El tema és que després de tot l’enrenou i el “follón” que es va formar a l’obra amb les pedres tallades a mà, més les tables de pedres tallades a màquina de mil i una mides diferents, podem dir que ha sigut una “smart decision” perquè ha facilitat la feina dels treballadors moltíssim, hem pogut assegurar una trava potent, hem sumat en disseny i podem deixar de re-omplir entre fulles amb pedres petites i posar només morter.
 |
| Façana principal joc de peces |
Hem mesclat, com hem dit, els “bricks” i les pedres per per fer els armaris; ja que amb la pedra no saben executar-ho i es molt difícil, casi impossible no tenint una radial d’aigua; així que tots estan fets amb “bricks” emmarcats en una paret de pissarra, tot fent servir el mateix morter i anant mullant la pared 2 cops al dia; perquè per fi ja no plou més, però fa un sol espatarrant que rusteix a qualsevol, així que encara que haguéssim mutllat les “peces de terra cuita i pellofa d’arròs” abans de l’execució necessitàvem mullar-los més cops perquè no s’embegués l’aigua del morter la peça massa ràpid.
 |
| Començament des murs de brick d'armaris emportais |
 |
| Mur de pedra i bricks amb estanteria empotrada |
Dia rere dia el morter de calç utilitzat està més maco i més dur, pel que estem súper contentes d’haver-lo utilitzat i haver-lo canviat pel de ciment utilitzat fins aleshores!!
 |
| Anivellant amb les pedres de trava |
 |
| Fent mortes de calç amb la "Miller" |
A mida que pujaven el mur han anat muntant les bastides per poder fer les bigues de forjat de primera planta, les jàsseres, però han deixat les dues últimes filades superiors de mur per poder muntar els encofrats la setmana vinent i els armats de les jàsseres.
Comencem la setmana 20 amb els treballadors muntant les “boxes” de les jàsseres i l’encofrat que les aguanta entre pilar i pilar. Nosaltres encara no hem anat a comprar l’acer perquè ens falta fer unes comprovacions més amb el Cype i generar els detalls definitius de les bigues, ja que el projecte ha patit algun canvi d’estructura horitzontal per manca de materials a la zona. A més a més encara estem deliberant un canvi de coberta que esperem acabi amb una votació a favor de coberta ajardinada. Serem molt felices si al final optem per aquesta solució, ja que el clima demana a crits una coberta ajardinada, però encara estar per decidir, perquè falta que trobem la làmina geotèxtil i la làmina impermeable, així que encara no és segur 100%; però seguim lluitant per aquesta opció.
 |
| A la botiga d'encofrats de les bigues |
El tema és que depenem de la solució constructiva de coberta que triem i de la tipologia de forjat per tirar endavant; les càrregues mortes i el pes propi varia molt i tot s’ha de fer quadrar amb la cimentació ja existent i executada, d’aquí els nostres mal de caps i el desbordament amb la feina i el temps que corre en contra nostre!!
Un cop ja vam tenir els detalls segurs, vam fer el càlcul dels kg d’acer per diàmetre de barra i el numero de barres de 12m de cada diàmetre que necessitàvem i vam anar a comprar l’acer; finalment uns 1300 kg aproximadament! També, ens vam adonar que el Cype ens dóna diàmetre 6mm i diàmetre 14mm i aquests dos diàmetres no es fabriquen a la Índia, així que vam haver de substituir-los i re-calcular altre cop petits detalls per acabar d’acomodar l’estructura.
 |
| Treballadors encofrant les bigues |
 |
| Descarregant l'acer comprat a l'obra |
Les dues estàvem espantades abans de començar aquesta fase, ja que és el primer cop que ens enfrontem a una experiència tan real al món de l’arquitectura i és molta responsabilitat: un país nou, un idioma diferent, una cultura totalment diferent a la nostra, però pensàvem que hauria sigut molt més difícil d’adaptar-nos, la veritat és que està sent una de les experiències millors i més fascinants experiències que hem tingut a la vida, estem súper “Proud” de la feina que hem aconseguit al final d’aquestes dues darreres setmanes sota el sol de 8 a 18h “non-stop-the-party” acer amunt acer avall, “Erika Madamme Bruna Madamme” constantment i el bon rotllo que s’ha generat entre l’equip que hem sigut, sobretot amb en Guru, en Oli i en Prasú que ens ensenyen Telugu cada cop més i diferents paraules segons la feina que fem i la necessitat!
 |
| Oli i Guru muntant l'armat de les bigues |
 |
| Guru i Naraenna muntant l'armat de les bigues dies després |
La manera d’organitzar-nos la feina al “workplace” ha sigut la següent; Ens vam fer un “despiece” amb excell de tots el pòrtics amb totes les barres mirant de quina manera podíem optimitzar les barres de 12m per diàmetre sense tenir massa “mermas”, i despès ens vam fer unes impressions dels detalls i del “despiece” de bigues en autocar junt amb el muntatge que Cypecad. Llavors una portava l’equip de terra tallant, marcant, doblegant i fent estreps, i l’altre portava l’equip de les alçades col·locant els acers anant muntant les bigues i unint-les a les esperes dels pilars.
 |
| Equip de tall, repartiment, plec i estreps treballant |
Realment ha estat un treball en equip per part de tots, tots hem acabat la feina súper cansats però més que contents i satisfets dels resultats. Sentim que cada cop estem més propers els uns dels altres i a la nostra manera, ens estimem i aprenem diàriament els uns dels altres.
Hem acabat la setmana preparats per muntar els laterals dels "boxes" per poder formigonar més endavant. La mescla que farem servir tindrà una proporció 1:3:3 amb una grava de 10 mm!!! Estem nervioses per començar ja i poder fer la foto de rigor a sobre d’elles tots junts!!! ;) Proba de RUPTURA a “LA CASERA”!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada